Estimats Enric i Paula:
Abans de despedir-me d´un dels queixals del judici, no sé si en tinc gaires més vius, i contant que després d´haver l´ho tret i d´haver-me matat dos nervis no sé si estaré amb condicions per escriure-us, he decidit fer-ho abans.
Imagino que amb l´anestesia que hi possen i la medicació potent hem passaré la tarde nit, descansant i recuperant-me. Però sempre amb el pensament en vosaltres al cap i amb el desitg í l' esperança que esteu be, que us cuidin i us tractin com us mereixeu, perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.