Estimats Enric i Paula;
De vegades sentim campanes i no sabem a ón.
Jo sóc una persona que quan no sé una cosa i m´interessa, pregunto i busco informació per assabentar-me i així poder parlar amb coneixement de causa.
És cert que sempre tenim una percepció de com són les coses, però quan s´em planteja un dubte no el deixo estar fins que n´estic segur de que és i el que representa.
Avui s´em planteja un, que per desgràcia ja és una retaila que he sentit unes quantes vegades, entre d´altres quan demanava els rebuts del pagament als vostres col·legis a la vostra mare. Així va acabar.
Però deixem de banda aquella qüestió, perquè aquest és un tema seriós.
La LOPD, llei Orgànica de Protecció de dades, és força complexe de llegir i d´explicar, perquè té molts matisos, però fonamentalment tindria aquests objectius, que he trobat a una pàgina i que us faig arribar :
Difícilment un blog que té un accés privat enfocat exclusivament per vosaltres, sigui fer una exposició de les vostres dades públicament.
Difícilment un blog, amb un llenguatge coloquial, respectuós i proactiu, amb la finalitat de que sapigueu cada dia que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, sigui atemptar al vostre dret a l´intimitat personal i familiar. Tot el contrari, si exposa alguna cosa, és la meva intimitat, volcant tots els meus sentiments i recordant-vos diàriament que en teniu molta familia que us està esperant amb els braços oberts.
Difícilment un blog que escriu el vostre pare, qui s´ha vist obligat a separar-se de vosaltres pel vostre bé i que avui fa 1.350 entrades, 1350 díes que ha publicat (el podeu dividir per 365 que té l´any), vulnera el vostre dret a l´honor. En tot cas l´incita a que el feu valer, perquè és una part important dels vostres drets.
I amb totes aquestes dificultats, després el que portem passat, després de l´oportunitat perduda que hem tingut aquest estiu, perdona Enric, però pensar que penjar una setmana escolar d´exemple al blog, que no posa nom, curs, centre, ni res, vulneri la protecció, em sembla irrisori.
Encara que per molt que m´esforci en explicar-vos, si no canvieu la mirada extremadament crítica cap a mi, qualsevol cosa que faci serà una excusa per llençar-me tota l´artilleria i en canvi quan sortia alguna foto comprometedora al blog dos,que escrivia un altre persona, segur que no pensàveu el mateix. Això se li diu demagògia.
Sé que tot això no és culpa vostre, però demostra inequívocament la menjada de tarro que en porteu a sobre i reflecteix l´ús continuat dels mateixos arguments absurds que us han inculcat.
De totes maneres, si una simple rectificació et deixa més tranquil, he modificat la taula d´exemple setmanal que vaig penjar, tapant les activitats que tenies per aquesta setmana.
Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.
Jo sóc una persona que quan no sé una cosa i m´interessa, pregunto i busco informació per assabentar-me i així poder parlar amb coneixement de causa.
És cert que sempre tenim una percepció de com són les coses, però quan s´em planteja un dubte no el deixo estar fins que n´estic segur de que és i el que representa.
Avui s´em planteja un, que per desgràcia ja és una retaila que he sentit unes quantes vegades, entre d´altres quan demanava els rebuts del pagament als vostres col·legis a la vostra mare. Així va acabar.
Però deixem de banda aquella qüestió, perquè aquest és un tema seriós.
La LOPD, llei Orgànica de Protecció de dades, és força complexe de llegir i d´explicar, perquè té molts matisos, però fonamentalment tindria aquests objectius, que he trobat a una pàgina i que us faig arribar :
Objetivos
En este sentido, nada mejor que reproducir literalmente el artículo 1 de la norma "La presente Ley Orgánica tiene por objeto garantizar y proteger, en lo que concierne al tratamiento de los datos personales, las libertades públicas y los derechos fundamentales de las personas físicas, y especialmente de su honor e intimidad personal y familiar."
Como se puede apreciar, la norma tiene unas finalidades eminentemente garantistas y proteccionistas, muy vinculadas a la persona física titular de los datos. Y por supuesto, enlazadas y ancladas con otros derechos estrechamente relacionados como son honor e intimidad personal y familiar.
En definitiva, esta norma busca proteger nuestros datos personales, frente al tratamiento de los mismos por entidades públicas o privadas. Pero es realmente el conocimiento de su contenido y la posible acción de la Agencia Española de Protección de Datos lo que va a hacer efectiva esa protección.
Difícilment un blog, amb un llenguatge coloquial, respectuós i proactiu, amb la finalitat de que sapigueu cada dia que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, sigui atemptar al vostre dret a l´intimitat personal i familiar. Tot el contrari, si exposa alguna cosa, és la meva intimitat, volcant tots els meus sentiments i recordant-vos diàriament que en teniu molta familia que us està esperant amb els braços oberts.
Difícilment un blog que escriu el vostre pare, qui s´ha vist obligat a separar-se de vosaltres pel vostre bé i que avui fa 1.350 entrades, 1350 díes que ha publicat (el podeu dividir per 365 que té l´any), vulnera el vostre dret a l´honor. En tot cas l´incita a que el feu valer, perquè és una part important dels vostres drets.
I amb totes aquestes dificultats, després el que portem passat, després de l´oportunitat perduda que hem tingut aquest estiu, perdona Enric, però pensar que penjar una setmana escolar d´exemple al blog, que no posa nom, curs, centre, ni res, vulneri la protecció, em sembla irrisori.
Encara que per molt que m´esforci en explicar-vos, si no canvieu la mirada extremadament crítica cap a mi, qualsevol cosa que faci serà una excusa per llençar-me tota l´artilleria i en canvi quan sortia alguna foto comprometedora al blog dos,que escrivia un altre persona, segur que no pensàveu el mateix. Això se li diu demagògia.
Sé que tot això no és culpa vostre, però demostra inequívocament la menjada de tarro que en porteu a sobre i reflecteix l´ús continuat dels mateixos arguments absurds que us han inculcat.
De totes maneres, si una simple rectificació et deixa més tranquil, he modificat la taula d´exemple setmanal que vaig penjar, tapant les activitats que tenies per aquesta setmana.
Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.