Estimats Enric i Paula;
Amb el dia a fet avui d´aire, núbols i una mica de pluja, m´he passat gairebé tot el matí a Barcelona fent-me unes probes médiques i cap a munt i cap aball.
Per la tarda també m´he fet probes, però al menys he pogut fer-les a Cornellà i encara he tingut temps per adelantar coses.
I aquesta nit he anat a veure una estona al tete Jesús al torneig de Cornellà. No hem arribat a casa gaire tard, i toca sopar i a descansar, perquè arrosego un gran cansanci del cap de setmana.
Però en definitiva, per molt cansat que arribi, en aquests moments, normalment arribo satisfet pensant que he aprofitat el dia i això alhora que és cansat també és reconfortant.
Com quan fem esport o ens sacrifiquem per aconseguir els nostres objectius, aquest esforç constant, encara que pot ser esgotador sempre té la seva recompensa.
De vegades no ens adonem de tot el que em avançat fins que no ha passat un temps i mirem enrere.
Lamentablement per vosaltres i per mi, amb tot el que ens han fet passar, no ens ha quedat més remei que arribar a on estem i crec que amb tota la rancúnia i l´amargura que ens han llançat, encara seguim vius i colatejant. Ara ens estimem lluny, però en pau i amb una part del camí recorregut.
Encara ens queda per recórrer, però sé segur que algun dia aquest camí el farem junts, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Bona nit i fins demà.