Estimats Enric i Paula;
Tinc unes agulletes que em costa fins i tot moure´m normalment. I jo sóc dels que les agulletes fortes li venen als dos dies, així que ja estic patint de com estaré demà.
Però com diu la dita, el que alguna cosa vol alguna cosa li costa i fer un exercici intens de dues hores, ara que no faig gaire esport, em representa tres o quatre dies d´agulletes.
Ara bé, que "me quiten lo bailao", jajaja.
Avui per sort no tinc un dia gaire feina per patir en excés, visita amb la Cristina, la psicóloga al migdia i treballar per la tarda.
Aquesta nit aniré a veure una estona al tete Jesús al torneig d´escacs, que a més em ve de camí quan vaig cap a casa, sopar lleuger, veure una mica la tele i a dormir aviat. Aquesta és la planificació, després no sé si serà exactament així, encara que no crec que hi hagin gaires modificacions.
Ja veieu, un dia d´allò més rutinari.
Però com jo sóc molt propens a embolicar-me i liar-me a fer mil coses, abans de que m´agafin les tantes aquesta nit i cansat, agulletat i amb poques ganes de posar-me davant de l´ordinador a escriure-us, prefereixo fer-ho ara que tinc temps i no esperar a la nit per recordar-vos que us estimo moltíssim, i que us trobo moltíssim a faltar.
Desitjo que hagueu passat un gran cap de setmana, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Espero que tingueu un bon començament de setmana i un magnífic dia.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.