Estimats Paula i Enric;
Potser no us ho creieu però penso que sóc una persona força assertiva i amb molta empatia, per no dir en la majoria intento justificar el comportament de les persones.
Encara que no m´agradin el que facin i discrepi en la manera que fan les coses, sempre intento buscar una explicació al seu comportament. Potser per això algunes vegades acabo sent atropellat per situacions que mai m´hauria esperat i quan arriba ja m´ha agafat el toro.
El que és evident és que cada persona és un món, genèticament, físicament, mentalment i socialment vivim amb perspectives diferents de les coses i això ens dona per un costat, que cadascú tingui les seves peculiaritats, les seves virtuts i els seus defectes.
Inclús les persones més dolentes i abominables poden ser persones malaltes que no saben fer el bé i que perceben les coses d´una manera molt allunyada a la realitat. Potser pel que arriben a fer amb aquesta malaltia, no hem de pensar que hi han d´anar a la foguera, però sí que necessiten tractament psiquiàtric.
Segurament sóc un ilús, i aquesta manera de pensar és una utopia irrealitzable, però és el meu tarannà i la manera que m´han ensenyat a viure. Aquest pensament que forma part de la meva personalitat és també el que em dona la força mental, la tranquil·litat i la pau suficient per viure o sobreviure en situacions difícils com les d´ara.
No us negaré que m´he trobat en moltes ocasions confós amb el fet de que no em volgueu veure, amb tot l´esforç que he posat i poso en aconseguir-ho. A part de totes les excuses que podeu donar, i sense arguments sòlids, cada vegada ho veig més clar.
Totes les persones necessiten ser estimades i alhora estimar en altres. Nosaltres no racionalitzem l´estimació i l´oferim i compartim a tothom, en moltes formes i aspectes. Amb més o menys intensitat segons el vincle, la proximitat, el temps que passem junts, etc.
Però hi ha persones que no saben oferir la seva estimació sana, pura i de bon cor, Per això intenten imposar al seu voltant una estimació amb condicions i per tant condicionant al seu voltant a triar qui ha d´estimar.
Aquest intent de engarjolar els sentiments, més tard o més d´hora acaba sent completament ineficaç, perquè acabarà revelant-se i amb més força exigirà la seva llibertat retinguda.
Penso que l´estimació es demostra de moltes maneres i una de les característiques més habitual és l´instint de protecció. I encara que el vostre pensament i la vostra estimació aparentment condicionada protegeix a la part més feble i necessitada, estic convençut que algun dia deixareu aflorir tots els sentiments sense límits.
Desitjo amb tot el cor que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que gaudiu d´un magnífic cap de setmana.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.