Estimats Enric i Paula;
Quin show aquest matí a la botiga.
Avui m´ha tocat treballar també al matí perquè s´havia d´embalar varis sofàs i resulta que la Mati, la companya de la botiga de baix, s´ha trobat en una situació increible. Com tenen un sistema de porta automàtica i li ha donat al botó de tancar, enlloc del d´obrir. Ha sortit de la botiga a donar uns papers al transport que venia en aquest moment i evidentment la porta s´ha tancat i ella s´ha quedat fora.
Fins aqui són coses que poden passar, com quan a vegades hem sortit de casa i ens hem deixat les claus dintre. Però es que a sobre, a la porta estava el transport que tenia que recollir unes fustes i deixar un material que s´ha quedat a mitjes, estaven dos nois que venen a netejar els vidres i fins i tot l´electriciste que estava colocant un altre punt de llum i arreglant unes conexions. I tots ells havien entrat a la botiga i tenien coses a dintre.
L´altre persona que podia obrir, és l´altre companya, la Yolanda i viu a Terrassa, tenia el matí de festa i estava ilocalitzable.
Així que hem probat de totes les maneras d´obrir, intentant donar-li al botó desde fora, tocar el sensor perquè es desactivés, forçant la porta perquè saltés el tancament de la porta, però com és de vidre ens donava por que s´acabés trencant i fos pitjor el remei que l´enfermetat. Inclús els dels vidres han fet servir l´escala enorme que tenen i pujar fins una finestra que hi ha a la planta de dalt per veure si es podia obrir. Però res no hi ha hagut manera.
Així que durant tot el matí s´ha quedat la botiga amb les llums enceses i tot activat però tancada fins a la tarda que no ha vingut la Yolanda. La pobre Mati a més de rebre un bon toc d´atenció, no ha pogut fer la feina que tenia pendent i s´ha quedat fora, sense móvil, sense claus de casa ni del cotxe, sense cartera, per tant sense diners. Més tirada que una colilla.
Havia quedat al migdia amb una amiga a Barcelona, però no la podia trucar perquè el seu teléfon era a la botiga i no s´en sabia de memòria el de l´amiga. Amb l´autorització del jefe li hem deixat 50 € que hi havien a la botiga i s´ha quedat a dinar per aqui i a donar una volta fins que s´ha obert a la tarda.
Com us dic, tot un show. Un show per nosaltres perquè per ella ha sigut un mal son.
Encara que ella és una persona super positiva i s´ho ha pres amb paciència i molta resignació.
Ja per la tarda tot ha sigut normal i hem tornat a la rutina de sempre, moltes gestions administratives i atendre a algun client.
Abans d´arribar a casa, he passat a veure al tete que ha començat un torneig d´escacs a Cornellà els dilluns, i quan sorto a les nou, m´agrada anar a veure´l una estona i saber com li va. Ell comença a dos quarts de vuit i a les nou i quart o mitja, normalment encara està jugant.
No tenia intenció d´extrendre´m tant però ja em coneixèu, hi han dies que no em surten les paraules i d´altres que semblo una cotorra. Ara que ja hem sopat, hem vist una estona del Secreto de Adam i ara una d´Al Pacino, la de 88 minuts i a dormir. Que demà he d´aixecar-me d´hora.
Desitjo que vosaltres esteu bé, sobretot sigueu feliços i sapigueu aprofitar tots els moments per gaudir de tot, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades i espero que hagueu tingut un bon començament de setmana.
Bona nit i fins demà.
Que dormiu amb els Angelets!!!
Us envio infinits petons i abraçades i espero que hagueu tingut un bon començament de setmana.
Bona nit i fins demà.
Que dormiu amb els Angelets!!!