Estimats Paula i Enric;
No ho tenia pensat però aquest matí m´he animat i ha anat a Terrassa.
Necessitava un dipòsit del netejavidres pel cotxe i se´m ha ocòrregut pensar que a Terrassa en podrien tenir, així que he trucat aquest matí i m´han dit que sí en tenien, així que no m´ho he pensat dues vegades i he anat a buscar-ho al desgüace que hi ha a l´avinguda del Vallés.
De seguida m´ho han localitzat i m´ha costat tirat de preu, em cobraven 100 € en Fiat i allà m´ha costat 10 €. De conya!!!
I encara que no era molt difícil de colocar, per la tarda abans de que tanqués l´he portat al Sebas perquè el coloqués, no sé si us enrecordeu d´ell, és amic del vostre tiet Pepe i en va pujar algunes vegades quan anàvem de masia. Doncs també és el meu mecànic de confiança.
Però abans de baixar a Cornellà i com faig sempre que hi pujo, també he trucat a la nostra amiga Araceli per quedar, i ella que és un sol, li ha faltat temps per convidar-me a dinar. A més li ha anat molt bé que pujés perquè tenia que anar a Castellbell i el Vilar, i l´he portat fins allà. No està gaire lluny en cotxe, potser una mitja horeta, però em deia que pujar en tren és tot una odisea, perquè arribar fins a la parada del tren és fàcil, però arribar a on havia d´anar eren un munt d´escales i que acaba esgotada cada vegada que va.
El que queda patent és que passar el dia amb l´Araceli sempre és un plaer. Per la seva companyia, per les converses que tenim i les anécdotes que ens passen. Avui quan sortiem de Castellbell no sé que he fet, però resulta que portaba un tall darrera del pantaló de més d´un pam i anava ensenyant el cul. Bé, el cul no, els calçotets, menys mal que ja agafàvem el cotxe i quan hem arribat a casa seva m´ha deixat un pantaló del Rubén i m´els ha cosit.
Si no arribo a estar amb ella igual m´hauria passat tot el dia exhibint el pompis. Jajaja.
Ja veieu quines coses li pasen al vostre pare, però mentres no em faci mal físicament, penso que no deixen de ser anécdotes i m´ho prenc amb humor. La veritat és que tinc poca por a fer el ridícul.
M´agradaria pensar que vosaltres també en sabeu prendre la vida amb cert humor i d´una manera positiva, perquè és molt més saludable i la fa més divertida.
Desitjaria que aquesta forma de pensar sigui part de la vostra personalitat i us faci ser feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.
Necessitava un dipòsit del netejavidres pel cotxe i se´m ha ocòrregut pensar que a Terrassa en podrien tenir, així que he trucat aquest matí i m´han dit que sí en tenien, així que no m´ho he pensat dues vegades i he anat a buscar-ho al desgüace que hi ha a l´avinguda del Vallés.
De seguida m´ho han localitzat i m´ha costat tirat de preu, em cobraven 100 € en Fiat i allà m´ha costat 10 €. De conya!!!
I encara que no era molt difícil de colocar, per la tarda abans de que tanqués l´he portat al Sebas perquè el coloqués, no sé si us enrecordeu d´ell, és amic del vostre tiet Pepe i en va pujar algunes vegades quan anàvem de masia. Doncs també és el meu mecànic de confiança.
Però abans de baixar a Cornellà i com faig sempre que hi pujo, també he trucat a la nostra amiga Araceli per quedar, i ella que és un sol, li ha faltat temps per convidar-me a dinar. A més li ha anat molt bé que pujés perquè tenia que anar a Castellbell i el Vilar, i l´he portat fins allà. No està gaire lluny en cotxe, potser una mitja horeta, però em deia que pujar en tren és tot una odisea, perquè arribar fins a la parada del tren és fàcil, però arribar a on havia d´anar eren un munt d´escales i que acaba esgotada cada vegada que va.
El que queda patent és que passar el dia amb l´Araceli sempre és un plaer. Per la seva companyia, per les converses que tenim i les anécdotes que ens passen. Avui quan sortiem de Castellbell no sé que he fet, però resulta que portaba un tall darrera del pantaló de més d´un pam i anava ensenyant el cul. Bé, el cul no, els calçotets, menys mal que ja agafàvem el cotxe i quan hem arribat a casa seva m´ha deixat un pantaló del Rubén i m´els ha cosit.
Si no arribo a estar amb ella igual m´hauria passat tot el dia exhibint el pompis. Jajaja.
Ja veieu quines coses li pasen al vostre pare, però mentres no em faci mal físicament, penso que no deixen de ser anécdotes i m´ho prenc amb humor. La veritat és que tinc poca por a fer el ridícul.
M´agradaria pensar que vosaltres també en sabeu prendre la vida amb cert humor i d´una manera positiva, perquè és molt més saludable i la fa més divertida.
Desitjaria que aquesta forma de pensar sigui part de la vostra personalitat i us faci ser feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.