Trista situació viscuda aquesta tarda davant de l´escola Torres Amat.
Mentres tu Enric i la mare passàveu de llarg amb l´acusació de que no tinc vergonya, hem posava trist perquè no has sigut capaç de tombar el cap per mirar-me.
Encara que cadascú pot pensar que té la raó, això no està renyat amb l´educació, mirar a les persones a la cara es un signe de respecte, no només de respecte a l´altre persona sino a tu mateix.
Et conèc i sé que no hem tens por per no fer-ho.
Et conèc i sé que no és per covardia.
Si és per vergonya no l´has de tindre, no t´has d´avergonyir de res, tu no tens cap culpa en aquesta historia.
I si és que realment perquè no vols, no amagis la mirada. Demostra que pots enfrontar-te a les adversitats, estigues tranquil i digues el que sents i el que tinguis que dir sense complexes, però sempre violéncia, amb educació i amb sentit comù.
Però per molts desaires que hem facis jo t´estimaré sempre.
També hem sap molt greu no haver pogut veure´t a tu Paula, encara que l´he preguntat a l´Emma i m´ha dit que estàs bé i que aviat acabaràs la primera evaluació. Segur que et va bé, ets molt inteligent i segur que com gairebé sempre treuràs bones notes.
A més de veure-us, que tenia moltes ganes, també he anat a Sallet per donar sang. Els nens de cinquè han fet un gran treball i han participat activament per ajudar a les persones que hi erem per donar. Segurament l´any que bé també participaràs tu, Paula. I m ´han regalat un punt de llibre que han fet ells.
La veritable certessa de l´historia d´avui, que segurament serà trejiversada per les persona que veu la realitat segons li convé, és que la vostra mare té raó i no tinc vergonya.
Cap vergonya hem dona anar al teu cole Paula, per donar sang, un acte de solidaritat que potser no tots poden dir i també per saber de tu, amb la possibilitat de veure´t a tu i a l´Enric.
Avui ha sigut un día trist però no perdo l´esperança en poder a estar junts un altre vegada, en una situació de normalitat i bons moments per gaudir tots plegats.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.