.Image { text-align:center; }

Diari Diumenge 17 de Novembre. 6 mesos i 07 dies sense vosaltres.

   Quin dia de pluja i fred avui. 
   Aquest mati hem sortit a donar una petita volta i ràpid cap a casa. Després a casa a fer feina, descansant i a dinar. Avui uns cigrons amb patates que treien el sentit, que ja ve molt de gust una mica de plat calentet i amb substancia.
   A la tarda he anat a veure al vostre cossi i el meu nebot Aleix. I als seus pares, clar.
  Hem passat la tarda a casa, he jugat amb l´Aleix i l´he estat llegint uns contes de la Peppa Pik que li agrada molt, ha sigut el nostre regal pel seu cumple i sembla que li ha agradat molt.
   Per sobre del sentiment d´enyorança que sobrevola sempre el meu pensament, avui he tingut un dia feliç.
   Potser trobeu que això no és gaire cosa, pero haver passat la tarda amb els nostres amics hem fa feliç.
   No necesito gaires coses per ser-ho. L´únic que hem fa falta sou vosaltres per ser plenament feliç.
   Estimats fills, estic lluitant per aconseguir-ho i compartir la meva feliçitat amb vosaltres. Per fer-vos feliços tambè a vosaltres i per molt mal que s´hem fa, sé que aquest cami ens portarà a grans moments.
   Sé que ha sigut un post molt redundant però he volgut remarcar algunes de les paraules, que son realment importants que hi sapigueu.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.