Ahir a la nit vam anar a sopar amb els yayos i el tete. No vam fer res especial, no vam parlar de res nou, no va passar cap cosa extraordinària, només vam gaudir junts d' un altre moment d' estimació.
Son aquests moments tan gratificants els que després ens queden a la memòria.
Aquest moments ens els estem perdent, jo amb vosaltres i vosaltres amb mi i la nostre/vostre familia i amics. Aquests moments jo no hi seran i m' amoïna pensar quan temps més haurem d' esperar per gaudir-ne.
Jo espero impacient per iniciar aquest retrobament i començar de nou si fa falta la nostre historia, l' historia d' un pare i els seus fills que s' estimen i fan el possible per no perdre la il.lusio i l' estimació recíproca que és tenen.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.