Estimats Paula i Enric;
Crec que per fi he desconectat l´opció móvil del blog amb accés directe i que ara cal contrasenya sí o sí per veure´l. Potser per escriure a ningú però potser no i si no és ara, amb l´esperança que sigui algun dia i us dona per llegir-ho i pogueu comprobar que no m´oblido mai de vosaltres, perquè encara que igual no us ho creieu, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Sento molt i em fa molt de mal, pensar que sentiu una inmensa rancúnia per mi i que no teniu pensat donar-me l´oportunitat de demostrar-vos que les coses poden canviar.
Però per molt que tingueu aquest pensament molt arrelat en el vostre cor, us aseguro que no podrà mai amb la meva esperança de recuperar-vos.
I us agradi o no sempre sereu els meus fills, us desitjaré el millor i sobretot que trobeu la feliçitat allà on esteu.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.