Estimats Paula i Enric;
Hi ha una dita en la que estic totalment d´acord, que és; "el roce hace el cariño". I això serveix en tots els àmbits de la vida. De prop a casa i ampliant el radi, amb els veins, amb la gent del barri, a l´escola, o al treball en el nostre cas. I per soposat amb la familia i amb els nostres amics.
Quan trobes a persones de bon cor i amb certa regularitat comparteixes alguns coments, penso que amb el temps es va creant una certa estima, que inclús amb els anys és probable que s´acabi transformant en amistat.
Si parlem d´alguna cosa més que una amistat i ja arribem a una relació, també hi ha d´haver evidentment una atracció per totes dues parts. I si aquest temps es comparteix en un espai de treball on estas tot el dia, durant molts dies, l´increment de sensacions i de voluntat per estar més temps amb l´altre persona fora del àmbit de treball inevitablement és magnifica.
Així va començar amb la vostre mare quan vam coincidir durant uns mesos al Corte Inglés de Diagonal a Barcelona i amb alguns amics en comú, ens vam conéixer amb més profunditat i començar una relació.
Com podeu veure, la vida dona moltes voltes i com és natural, tots els començaments és fan amb el propósit de que sortin bé, per això és començen, però finalment el temps és l´únic que ens diu com acaben. Potser algun dia si voleu, entrarem amb més profunditat amb l´etapa desde aquell moment fins a quan ens vam separar, però no ho faré en el blog, sino quan poguem estar junts.
En tot cas, després de haver de separar, el juliol del 2.008, la vida, que és molt capritxosa en va portar de nou a Cornellà, on vaig començar a treballar a l´empresa. I aqui hi havia un àngel, que encara que jo no ho sabia, m´estava esperant. Tot i que no ens coneixíem, ràpidament vam tenir molta afinitat.
Aquesta vegada, ja teniem tots dos una edat, i una situació personal cadascú darrera i les coses no es fan a la lleugera, com quan teniem vint anys. Així que amb molta serenor i posant molt cap, anavem quedant de tant en tant fora de la feina per fer un cafè, o anar a comprar. Erem companys i començàvem amb una bona amistat.
Ens enteniem, teniem criteris similars i ens trovabem molt a gust junts, així que el 16 de Gener de fa vuit anys la vaig convidar a anar al cinema per anar a veure Siete Almas, del Will Smith. Va ser una pel·liculassa que ens va agradar molt, i que encara que va durar dues hores s´ens va fer curta.
Ja de matinada, acompanyant-la a casa, ens vam fer el nostre primer petó i des de les hores amb aquell petó, la flama de la nostra estima ha anat increxendo de manera exponencial.
Aquesta nit per remomerar aquell instant anirem a veure Belleza Oculta, també de Will Smith, que té un aire a la de Siete Almas.
En tot cas, el més important d´estimar a una persona, no és que fas, ja sigui el cine, anar a dinar, etc, sino gaudir passant aquest temps amb ella, que és meravellossa.
A tots dos ens encantaria que fossiu aqui per gaudir del vostre temps amb nosaltres, però ja sabeu que no podem accedir a vosaltres per aconseguir-ho, encara que no perdem l´esperança, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Desitjo que algun dia trobeu a una persona, una bona persona, que us arribi al cor i compartiu aquests sentiments d´estimació, mentres tant, desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.