Estimats Paula i Enric;
Avui com molts dies en el contexte d´una conversa amb un amic, he parlat de vosaltres i de quan us estimo i quan us trobo a faltar. En aquell moment no he volgut profunditzat en el tema perquè no era per quedar-se trist i melancòlic, i hem seguit parlant d´uns altres temes.
Per la tarda m´ha vingut un altre vegada al cap la conversa i m´he quedat pensant en que amb les limitacions que tenim per estar junts i sense cap tipus de contacte, l´única esperança que em sembla tenir és que pogeu llegir el vostre blog i us adoneu què ara i sempre sereu part de la meva vida, sempre pensaré en vosaltres, sempre us estimaré, sempre estareu al meu cor i sempre us estaré esperant.
Desgraciadament, entenc que vosaltres esteu igual de lligats que jo i d´alguna forma escribint-vos cada dia, desitjo que en algun moment, vosaltres també en tingueu present.
Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Ara anirem a sopar amb els yayos, la tieta i el tete Jesús, que pensen i senten el mateix que jo i vosaltres, encara que omnipresents també estareu amb nosaltres.
Bona nit i fins demà.