Estimats Enric i Paula;
Avui els yayos s´han passat gairebé tot el matí al Clínic fent probes a la yaya i jo m´he quedat amb la tieta cuidant-la. Quan vol és molt carinyossa encara que va al seu aire.
Sent el que vol i quan se li posa una cosa al cap no hi ha manera de fer-li entendre, tot i així s´ha portat força bé.
Després quan han vingut els yayos hem preparat el dinar i els hi recullit tot perquè la tieta i la yaya s´en poguessin anar al llit a descansar perquè venien reventades.
El yayo que no en gaires forçes tampoc, encara té coratje per mantenir-se una mica en forma i quan jo he marxat per anar a treballar aquesta tarda, ell marxava a caminar.
Segons em deia s´en va fins a la plaça Espanya, dona un passeig i es torna. Això sí, la pujada ja la fa amb el autobús, perquè ja és massa per ell fer-ho caminant. Encara així, crec que és tenir una bona força de voluntat, inclús avui que feia una bona rasca.
Els yayos cada vegada són més grans i el tete i jo fem tot el que podem per ajudar-los, no sé quin futur ens ha de venir, però em temo que serà força complicat. Però la familia està per això, per recolzar-se en tots els moments, els bons i en dolents.
M´agradaria que poguessiu estar aqui per gaudir-ne d´ells mentres estiguin, perquè penso que no es mereixen aquest desinterés, amb tot el que us estimem i us trobem a faltar. No ens el mereixem ningú, però ells, molt menys,
Desitjo que al menys esteu bé i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que aneu molt ben abrigats i fins demà.
Sent el que vol i quan se li posa una cosa al cap no hi ha manera de fer-li entendre, tot i així s´ha portat força bé.
Després quan han vingut els yayos hem preparat el dinar i els hi recullit tot perquè la tieta i la yaya s´en poguessin anar al llit a descansar perquè venien reventades.
El yayo que no en gaires forçes tampoc, encara té coratje per mantenir-se una mica en forma i quan jo he marxat per anar a treballar aquesta tarda, ell marxava a caminar.
Segons em deia s´en va fins a la plaça Espanya, dona un passeig i es torna. Això sí, la pujada ja la fa amb el autobús, perquè ja és massa per ell fer-ho caminant. Encara així, crec que és tenir una bona força de voluntat, inclús avui que feia una bona rasca.
Els yayos cada vegada són més grans i el tete i jo fem tot el que podem per ajudar-los, no sé quin futur ens ha de venir, però em temo que serà força complicat. Però la familia està per això, per recolzar-se en tots els moments, els bons i en dolents.
M´agradaria que poguessiu estar aqui per gaudir-ne d´ells mentres estiguin, perquè penso que no es mereixen aquest desinterés, amb tot el que us estimem i us trobem a faltar. No ens el mereixem ningú, però ells, molt menys,
Desitjo que al menys esteu bé i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que aneu molt ben abrigats i fins demà.