Estimats Paula i Enric;
Que curiós que és el temps!!!
I ara no em refereixo al metereológic, que també està com una regadera, sino com a unitat de mesura i com les coses que vols i no arriben es fan eterns i les que vius cada dia es passen volant.
Fa tres anys, vuit mesos i once dies que no puc estar amb vosaltres i és moltíiiiisim temps, però encara em sembla molt més, tota una eternitat.
En canvi, pràcticament no m´he adonat i en quatre dies fa un mes que estàvem al Nadal i se m´ha passat volant.
Al final, físicament el temps és el mateix per tothom però no en canvi no passa per tothom igual.
És difícil d´explicar per un profano com jo en qualsevol materia científica, però entenc pel que he llegit que té a veure amb molts factors i és una questío de percepció i d´entendre que el temps és un valor de vegades subjectiu.
Fent un exemple amb dues suposicions:
1. Suposo que si m´aixeco a les nou del matí, recollo el pis, poso una rentadora, em faig un bon esmorçar, estenc la roba i a les once, m´en vaig a còrrer 30 minuts, arribo a casa, faig uns estiraments i em dutxo, A les dotze sorto a passejar pel barri i ens sentem una estona a una terrasseta per fer un canya i una tapa i després arribem a casa a les dues, preparem el dinar i a dos quarts dinem. Segurament pensarè en tot el que he fet en tot el matí i em semblarà el temps ha passat ràpid perquè he fet moltes coses que m´han agradat en poc espai de temps.
2. Ara bé, si m´aixeco a les nou del matí, mig dormit m´apalanco al sofà i poso la tele per veure qualsevol programa, sense fer res en especial. A les deu, em poso amb poques ganes a recollir quatre coses del pis i fer el llit fins a les once que esmorço alguna cosa i em torno a apalancar al sofà amb l´ordinador mirant alguna xarxa social fins a la una que em dono una dutxa, baixo a comprar el pa i quatre tonteries al super de sota casa i a les dues preparem el dinar i a dos quarts dinem.
Segurament pensarè en que no he fet pràcticament res en tot el matí i pensarè que el temps m´ha passat molt ràpid.
De les dues maneres s´ha m´ha passat el temps ràpid???
Tant si l´he aprofitat, perquè l´he aprofitat, com si no he fet gaire i s´ha m´ha passat volant ???
Potser aquest és un mal exemple!!!
Torno a provar.
Un dissabte de treball, vuit hores, amb feina, que es ven i que atens en tot el dia a vuit families i acabo esgotat, acabo el dia molt satisfet s´ha m´ha passat el temps ràpid.
Un dissabte de treball, vuit hores, sense feina, que no es ven i que atens en tot el dia a una o dues persones, acabo esgotat també, de desesperació, acabo el dia preocupat i s´ha m´ha passat els minuts amb comptegotes, amb ganes de sortir i marxar cap a cap a casa, perquè el temps era molt lent.
Així que més que a veure amb l´intensitat del que fem, també té a veure amb l´estat anímic del que ens proporciona. Si ens ho passem bé, passar ràpid, si ho passem malament passa lent.
Una causa i efecte molt més simple, amb una relació directament proporcional.
El que sí que sé és que tot el temps que porto esperant per poder estar amb vosaltres és fa interminable i difícil de passar, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Crec que és molt més complexe que això però ara no tinc capaçitat per fer més anàlisis i en tot cas ja el farè un altre dia amb més lucidessa.
Us envío infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé, sigueu feliços i el temps passi l
Espero que hagueu gaudit d´un magnífic dia i fins demà.