Estimats Enric i Paula:
La nostre situació, a més de ser surrealista i difícil d´explicar i d´entendre per qualsevol amb sentit comù, ara ja és per pixar i no treure´n gota.
Quan ja semblava que tots els mals auguris, les aliniacions dels estels, els mals d´ulls, les velas negras que ens hauran colocat i totes les coses inimaginables s´havien possat d´acord per anar en contra de la nostre solució, també ho està fent el jutjat de Manresa amb una interminable situació d´alarde, que no acabo d´entendre què és però que sembla que paralitza tot el que hi ha pendent.
Així que ja veieu que siguent realiste; quan les coses van malament, sempre poden anar a pitjor. L´únic que ens queda és l´esperança de que durant aquests mals moments aprenguem a ser forts, a que les coses no sempre son de color de rosa i que tot costa el seu esforç. Us agafa en una edat molt jove encara per veure aquestes realitats, encara que és cert que hi han nens que viuen realitats molt pitjors i també han de ser forts.
Que no us faltin les necessitats bàsiques, menjar, roba i un lloc decent per dormir. Que us tractin bé a casa i fora i que us respectin (vosaltres també heu de colaborar en aquest aspecte).Espero que aquests mínims els tingueu coberts i no sé el grau d´estimació que tindreu allà, però sabeu que aqui en teniu a raudals. Jo al capdevant, però moltíssima gent molt a prop meu està esperant i desitjant tornar a estar amb vosaltres perquè us estimem i us trobem moltíssim a faltar.
Mentrestant esperarem pacientment a que arribi el nostre moment.
Bona nit i fins demà.
