Estimats Enric i Paula:
Després d´un cap de setmana agitat, avui tocava un altre vegada anar a treballar i certament no hi tenia gaires ganes, però no he tingut gaires més opcions.
A més he estat desde el dissabte i encara ho estic, sense teléfon, i la veritat, és una sensació extranya, no només per no poguer trucar, sinó per la facilitat d´enviar o rebre missatges, mails o whatsapps. Encara que no hem considero un adicte al móbil reconèc que no tenir accés durant uns dies a totes aquestes aplicacions hem fa se sentir una mica aillat del mon.
També és una bona manera de descansar de tanta tecnologia, però es desagradable que passi quan passa de cop i no ho he buscat.
El fet és que ara he de buscar algun móbil, com a mínim per poder rebre o fer trucades, i amb el moment que ens trobem i amb les ganes que tinc per poder solucionar la nostre situació i no hem puc permetre estar gaire temps incomunicat.
Avui fa divuit messos que no podem estar junts i encara abans ja vaig començar amb aquest diari però amb tota la historia surrealista que estem vivint podriem fer un llibre.
I amb tota la mala sort que hem tingut, només ens faltava això, que amb tot el que us estimo i amb tot el que us trobo a faltar, que quan hem truquin per rependre el contacte amb vosaltres no hem poguin localitzar. He de trobar un móbil inmediatament.
Bona nit i fins demà.