Estimats Paula i Enric:
Avui abans d´arribar a que sigui de nit, cansat de tot el dia i de tota la setmana treballant he decidit publicar el blog (si consegueixo acabar-ho abans) per la tarda.
L´he començat al mitgdia, però a mida que vaig escribint, durant el matí, abans d´anar a treballar, alguna estona al treball, al camí cap a casa i he d´anar parant, a parar taula, a dinar, a fer una mica de mitgdiada i tornar a treballar, aixì que entre aquests moments vaig escribint al móbil i vaig enllaçant amb l´ordinador quan puc.
Sigui com sigui, anar avançant durant el dia, fa que quan arriba la nit, tingui la feina feta e inclùs m´hagi donat temps de publicar el post d´aquell dia. Perquè quan no he trobat el temps per fer-ho i arribo a casa per la nit, si a sobre vaig molt cansat i no estic gaire inspirat s´hem fa una feina molt pesada.
De qualsevol de les maneres, encara que no hem doni temps per escriure, el meu pensament està donant voltes durant tot el dia al què us puc dir al blog aquell mateix dia, per el que no només penso en vosaltres quan us escric sinó que hem passo tot el dia fent-ho.
Sé que per molt que us expliqui fareu el que volgueu i que encara que segurament per vosaltres jo no us sóc cap referent a tenir en compte, i que a la fi sempre sereu vosaltres els que decidireu el que voleu fer amb la vostre vida, segons la meva opinió és important que per arribar a les vostres conclusions i les vostres decisions pogueu valorar diferents punts de vista i escoltar totes les opinions per poder ser realment objectiu. La meva opinió o el meu punt de vista potser no és el més encertat en tot, però per probabilitat tampoc crec que sempre hagi de ser l´equivocat.
Del que no dubteu mai per molt que us diguin és que us estimo amb bojeria i us trobo moltíssim a faltar.
