.Image { text-align:center; }

Diari Dijous 27 de Novembre. Tot un somni.

   Avui hem passat el dia a casa.
   Hem deixat de banda el treball i el cole i ens hem aixecat tard, descansant al llit mentres sentiem la pluja picant a la teulada. Hem esmorçat tots plegats a la cuina, unes tostades amb mermelada i un bon got de llet amb colacao, veient dibuixos animats.
   Després de fer mandra, ens hem posat cómodes i hem passat el matí montant el scaléxtric i evidentment jugant, competint i rient-nos moltíssim tot el matí.
   Quan era l´hora de dinar, tots ens hem coordintat per parar taula i hem preparat uns macarrons de la yaya i una mica de pollito arrebossat, que estava exquisit. Ja quan hem dinat i recollit, hem passat a veure una peli al menjador, estirats al sofà.
   Jo no he pogut evitar fer una petita bacaina i quan m´he despertat vosaltres ja habieu recollit l´excaléxtric, habieu anat a la habitació i estabeu jugant a la wi. M´he apuntat una estona, fins que hem anat a recollir una mica de llenya, per la ximeneia, que s´estava apagant.
   Ja quan ha tornat a reviure, ens hem passat el reste de la tarda fent una tarta per després de sopar, mentres veiem per els finestrals com queia la pluja a barrals.
   Abans de sopar hem fet una dutxa i ens hem posat els pijames i les sabatilles, ben cómodes, per sopar un mica de sopeta i un mica de truita de patata, amb un troç de tarta de postre, gaudint tots plegats d´una bona conversa i moltes rises.
   Amb el día acabat, ens hem petonejat i abraçat per anar-nos cadascú a la seva habitació i llegir o veure una mica la tele abans de dormir, recordant tot lo bé que l´hem passat.
   Hi havia una vegada on l´imaginació volava i ens portava als moments que desitjariem. 
   Aquell moment podría ser un dia de finals de Novembre com el d´avui. Un día fred i plujós, on el mon anava a un ritme difent al que nosaltres voliem viure.
   I en qualsevol d´aquests moments on la meva imaginació volés, vosaltres hi serieus partíceps i els protagonistes de la meva historia, perquè estimats Paula i Enric, vosaltres sou el que més estimo al món. Potser trobeu que és una història poc original, però per mi seria tot un somni.
  Bona nit i fins demà.