Estimats Paula i Enric:
Avui, a tres dias d' acabar l' any i sense vosaltres.
Avui l' últim dissabte de l' any i treballant, veient aquest dia maco que ha fet, de sol i sense gaire fred darrera d' un vidre.
Un any 2.013 que ja s' acaba i que amb el desastrós que ha sigut ja en tinc ganes. Els tretzes semble que no hem portan sort, ara comença el 14, i per molt malament que vagi, difícilment serà pitjor que el 13.
Sigui el que sigui el que ens depari, sempre amb confiança, esperança, treball i esforç estic convençut que ens en sortirem.
Encara no sé les teves notes Paula però estic convençut que seran bones. A tu Enric sé que t' han caigut un carro. Només és la primera evaluació i encara estàs a temps de reaccionar si t' importa alguna cosa el teu futur i les teves notes, sense molt d' esforç i molt de treball no s' aconsegueix res. Pot ser comprensible que no t' agradi gaire estudiar i et costi, pero segons el meu parer és injustificable que no t´esforçis.
Sempre és més fàcil donar la culpa als demés o qualsevol situació, però ja teniu una edat on ja heu de ser conscients de les vostres decisions i heu d' aprendre a ser responsables i reflexionar sobre el que us heu d' exigir a vosaltres mateixos, com a persones, com a fills o simplement com a estudiants.
Jo us estimaré igualment, prengueu la decisió que prengueu però crec que és la meva obligació ensenyar-vos el camí que us faci be.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Jo us estimaré igualment, prengueu la decisió que prengueu però crec que és la meva obligació ensenyar-vos el camí que us faci be.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.