.Image { text-align:center; }

Diari Divendres 27 de Desembre. 7 mesos i 17 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   De vegades escric mostrant la meva preocupació i la meva tristesa per la vostre absència. Hi podeu creure' m quan us dic que és totalment certa.
   Però és també veritat que no estic tot el dia lamentant-me i plorant per les cantonades. 
   Ès una qüestió d' actitud front la vida, ho he passat molt malament, ho passo i encara que tornem a estar junts, segur que amb el futur també hi hauran moments difícils que passarè malament, però passar-se el dia lamentant-me no ho solucionarà. Segurament tot el contrari no cauré en una vida d' amargura i depressions que no hem beneficiia ni a mi, ni als que m' envoltan.
   Si el cor és com una gran caixa que emmagatzema moltes coses, sempre hi haurà una gran capsa només pensant en vosaltres, però el dolor de la vostre absència no pot ocupar tota aquesta capsa, perquè li resta espai a altres sentiments. El record i l' estimació si, però el dolor no ha de tindre cabuda.
   Encara que el cor guarda el vostre record, aprofita el reste dels moments per ser feliç i no vol dir que us oblidi o que no pensi en vosaltres, sinó que vull esperar-vos feliç per donar-vos el millor de mi quan tornem a ser junts.
   És una qüestió de elecció, la vida continuarà igualment agafem la opció que agafem, ara tot està en mans de la justicia i de moment res depén de nosaltres.
   Jo he triat la meva elecció, espero que vosaltres també agafeu la mateixa.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.