Estimats Enric i Paula:
Ahir després d´un dia intens de treball vam anar a Barcelona a casa dels yayos. Vam estar sopant, posant-nos al dia i veient "Tu cara me suena", un programa que trobem divertit.
Vam sortir molt tard i quan vam arribar de matinada a casa, hem vaig possar a escriure el blog. No crec que feu un seguiment asidu cada nit, si és el cas, ho sento perquè el vaig publicar a altas horas de la matinada.
També vam estar parlant de les festes i d´on aniriem els dies més senyalats, com cada any repartint-nos entre Barcelona, Cornellà, Sant Boi i Castefa.
Queden poc més de 10 dies i ja deu ser inevitable que no podem estar junts aquest any en les festes, una situació molt trista i que ens dona molta pena.
Semble que aquests temps sense vosaltres, a vosaltres us dona la sensació que m´he volgut allunyar, però jo espero tot el contrari, espero que aquests temps serveixi perquè la justicia ens ajudi a poder estar junts sente complexes ni intimidacions, sense aquesta agresivitat que mostraveu, només per estar junts i gaudim d´una relació normal entre pare i fills.
Però aquesta espera és molt amarga i dolorosa. Ojalà doni els seus fruits.
Us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.
Però aquesta espera és molt amarga i dolorosa. Ojalà doni els seus fruits.
Us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.