Estimats Paula i Enric:
De vegades parlo de la vida en tercera persona, com si ella tingúes la culpa de tot el que ens passa.
La vida no canvía, la vida no es bona o dolenta, son les persones les que viuen els moments bons i els dolents.
Ara mateix moltes persones al meu voltant estan passant situacions difícils, per el treball, per la salut o per problemes sentimentals fan viure a cadascú la seva vida d´ una manera dolorosa.
Amb uns pares entranyables, un germà genial, una familia fantàstica i una parella increible la meva vida ha sigut plàcida i feliç i no he tingut motius per queixar-me.
Pensant en tantes persones al mon passant´ho malament, amb gana, amb guerres, amb tants desastres naturals, amb la violéncia que es viu, nens i grans i que sentim i llegim cada dia a les notícies i els diaris, amb casos esgarrifants, parlar dels nostres problemes semble poc important.
Però com deia cadascú de nosaltres vivim els nostres problemes i són aquests els que més ens importen, sense deixar de ser humà i sentir-nos malament per el mal dels altres e intentant ajudar de la manera que podem.
El meu mal de cap i la meva angoixa per no poder estar amb vosaltres és el meu dolor i el meu patiment, el meu objectiu com us deia ahir i la meva força per continuar endavant.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.