Estimats i molt enyorats fills:
Hem desperto cada dia obrint el mòbil per veure-us a la pantalla. M' aixeco per pendre' m un got de llet mentres torno a revisar els mails i wassaps amb l' esperança d' haver rebut algun missatge alentador vostre.
Hem dutxo i hem canvío per sortir al carrer i qualsevol situació hem recorda a vosaltres, veig als nens al carrer com van al cole, com jugan als parcs o sento algú al forn de pa, al mercat, o a qualsevol establiment com parlan dels fills i de seguida el meu pensament s' hem va cap a vosaltres.
Habitualment parlo amb familia, amics i companys que hem preguntan per vosaltres i amb un nus a la gola els hi dic que no se res i que encarna seguim esperant.
Quan vaig cap a casa, amb impaciència obro la bústia esperant alguna carta del jutjat per intentar recuperar-vos.
Dinem i després intento escriure unes lineas al post d' aquell dia i els pensaments van cap a vosaltres per explicar-vos els meus sentiments, els meus alés i les meves esperançes.
Després a la tarda al treball si no hi gaire feina continuo pensant que serà de vosaltres, si esteu be atesos i us tracten be a casa o si teniu problemes al cole, si mengeu be i saludable. Si sou feliços en general.
Ja per la nit intento acabar el post i deixa-ho publicat abans de sopar i si no l'he acabat ho acabo després, despres de sopar veiem una mica la tele i ens anem a dormir. Cada nit abans d' apagar la llum miro las fotos vostres que tinc a la tauleta i us dono les bones nits.
Certament hem costa de dormir i habitualment acabo aixecant-me, la situació i no saber res de vosaltres m' inquieta i estic molta estona pensant en vosaltres.
Gairebe cada dia no hem vaig a dormir mes d' hora de les dos de la matinada i al dia següent hem costa una mica aixecar-se i vaig uns mica cansat, però no puc deixar de banda els meus pensaments.
No hem queda altre que esperar i amb sort a retrobar-nos aviat, però sabent que realment esteu be m' hauré de resignar. M' inquieta molt pensar que no esteu be i si m' assabento en algun moment que no esteu be faré el que calgui per ajudar-vos.
I no oblideu mai que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.