Estimats i molt enyorats Paula i Enric:
És cert que no és pot obligar a ningú a estar amb qui no vol i per aquest motiu ens trobem en aquesta situació. Però no cal renunciar per sempre a qui us estima, vosaltres decidíreu si algun dia canvieu d' opinió, però no fa falta que prengueu la decisió ara.
Quan uns pares és separen i refan la seva vida amb altres persones, aquestes persones no podran ser els pares biològics vostres, encara que desitjo amb tot el cor que ès comportin com a tal i segons m' expliqueu sembla ser que així és. Al igual que els pares, els avis tampoc son substituibles i ojala els pares de la persona que hi és amb la mare us tractin a vosaltres com els seus nets.
Jo no acabo d' entendre Enric la magnitud de la teva rancúnia amb mi, però menys entenc que l' ampliis al reste de la familia i amics. I parlo de tu només perquè la Paula no m' ho ha verbalitzat ella personalment.
L' únic que us dic és que perquè tingueu una nova familia que us estima no heu de renunciar a la que també es vostre. No és una qüestió de competència de qui estima més si els uns o els altres, ni ha de haver-hi envejas perquè hi sigueu o estimeu també a altres persones.
L' important és que sigueu feliços i tingueu amor, amor que aquí no us falta i allà tampoc.
Jo us estimaré sempre i us trobaré molt a faltar.