Estimats Paula i Enric:
Jo no us diré que heu de pensar, però segons la meva opinió i el meu cor, el meu sentiment és el d´una Catalunya Independent.
Tan respetable és sentir-se català, castellà o les dues.
Però jo hem sento català i no hem sento representat per el govern espanyol. Ni representat, ni valorat i molt perjudicat económicament, com a treballador i com a ciutadà.
Això no vol dir que no estimem igual i respectem igual als que sentin coses diferents. Només seguim a la nostra història, les nostres creençes i els nostres drets.
Al igual què, amb tot el que us estimo i trobant-vos moltíssim a faltar, molt tristament he de esperar per resoldre-ho per via de la justicia la injusticia per no poder estar amb vosaltres. El que representa que fent bé les coses i quan no és troba un altre sortida, hem de agafar el camí de la lluita. Democràticament, amb educació, amb respecte i amb paciència però sense defallir, amb constància i molt de treball tot es pot aconseguir. I Catalunya i nosaltres Sí podem.
Bona nit i a veure que passa demà.
Us envío infinits petons i abraçades.
