Quantes vegades estem en un bon moment i el temps ens passa volant.
Però també ens passa tot el contrari i el temps s´eternitza quan ho estem passant malament. Els dies semblen setmanes, les setmanes mesos, els mesos anys i els anys ja no us puc explicar.
Per mi aquests últims dos anys i gairebé tres mesos (faltan nou dies pels), és tot un mon.
Una auténtica eternitat !!!
Els somnis, les esperances i les il·lusions facilment es van debilitant amb el temps i cada vegada costa més ser fort i lluitar amb un mateix cada dia.
El truc està en no lluitar amb nosaltres mateixos i deixar-nos anar pels moments positius que ja lluitarem quan sigui necessari, ara mateix és innocu i desgasta. Però l´enyorança moltes vegades no hem permeten ser lliure amb la meva voluntat i va punxant al subconscient. I de vegades punxa tan fort que fa mal.
Així que tenint una batalla pendent acabo lluitant dues vegades, per una que encara no ha començat i per un altre amb mi mateix per intentar no pensar-hi. No pensar-hi en el problema, en vosaltres sempre perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
De qualsevol manera i tornant al principi, la vida ens dóna unes certes rutines que fa que els moments que hem tingut per descansar quedin ràpidament lluny de la nostra memòria. Ens acostumem molt ràpid a les coses bones i després costa molt adaptar-se a la vida normal, què en encara que no sigui dolenta mai és tan bona com la de vacances.
També penso que relacionem el mes d´agost amb un estat de sol, descans i relax encara que haguem treballat i setembre, el post-agost és fa un moment de retorn a l´activitat normal que sembla que perd una mica d´aquest encant i que psicològicament ens afecta una mica, ens agafa una certa enyorança per aquells bons moments que hem pogut tenir i que recordem amb assidüitat.
Estimats fills, espero que vosaltres us ho hagueu passat molt bé i us hagi passat el temps volant.
Us envio infinits petons, abraçades i fins demà.