Encara que intento sempre buscar temps per escriure-us durant el dia, la majoria de vegades no ho aconsegueixo fins a la nit quan arribo a casa.
Avui, encara siguent diumenge no he parat en tot el día; fent coses a casa, sortint a donar una volta i anar a veure la tieta s´ens ha passat el día volant i com cada nit; arribem a casa, ens canviem, sopem i ens seiem al sofà una estona a descansar veient la tele mentres jo us escric.
És seure, posar-me l´ordinador a les cames i començar a reflexionar.
No totes les reflexions són interesants, creatives i molt desarrotllades.
Algunes simplement són reflexions momentaneas, però de vegades igual de certes.
Aquesta és la primera reflexió d´avui. Però estimats fills la següent sempre és el desastre de vida que ens estan obligant a viure i que ens fa tant de mal. Perquè sé que reciprocament us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Us estimo i us necessito cada dia a la meva vida.
Espero que esteu bé i poder estar un altre vegada amb vosaltres aviat.
Us envío infintis petons i abraçades i fins demà.