Hola fills:
Aquest primer dijous sense veure-us ja no hem fa cap ilusió, un dijous que deixa de ser especial per ser com qualsevol altre dia.
Avui he anat amb els yayos a Barcelona i he dinat amb ells, i no, la resposta es no, no he dinat macarrons, encara que ha fet una paellita de les seves que també us hagués agradat.
He vist una estona al tete Julio i al Aleix i estic tornant a casa caminant.
Porto tota la tarde pensant en vosaltres i he parat per escriure-us aquesta paraules.
No cal dir que tothom pregunta per vosaltres, i com jo us troban a faltar.
Vaig a continuar caminant que encara queda un tros i a seguir pensant en vosaltres.
Petons i abraçades del vostre pare que us estima.