Covardia o prudència?
És molt difícil fer-vos veure e inclús fer-vos arribar la meva opinió i la de molta gent que opina el mateix que jo respecte a la forma adequada de com veiem les coses i com creiem que s´han de fer. Certament hi han coses molt preocupants que hauríeu de saber, i tal i com us parlava ahir, en aquest cas és important que coneixeu la gran diferència de ser un covard a ser prudent.
Podríem entendre que valent és la persona que encara que no arribi a final de més i degui diners al cole o al bàsquet dels seus fills vagi humilment a dir que ja pagarà quan pugi i a poc a poc s´en vagi fent carreg i no s´amagui o s´en vagi a viure a un altra ciutat deixant a pagar una gran quantitat de deutes.
Podríem entendre que quan ens equivoquem, saber reconèixer els nostres errors també és ser valents, en lloc de carregar sempre les culpes al reste del món, això sí que és de covards.
El valor és superar el temor per poder fer les coses correctes, no importa si són difícils o arriscades, tindre valor pot significar inclús enfrontar-se a perills físics, però també pot significar mantenir-e ferm en els principis i les creences que considerem correctes i pendre decisions encara que siguin molt difícils, com parar el regim de visites i deixar de veure´us.
Però és molt important entendre que el valor no significa no tindre por, es normal tindre por i el que hem de fer és aprendre a enfrontar-nos i superar aquests temors.
És necessari tenir por al veritable perill, per evitar-ho, per guardar-se d'ell. Aquesta por al veritable perill es diu "prudència". Exemple: creuar el carrer per on no hi ha guàrdies ni parades reglamentàries, és perillós. Per tant, un nen o una nena ha de tenir por a aquest perill (ha de ser prudent), i no creuar sense observar les adreces dels cotxes. Mai es creua un carrer atabaladament, sense mirar el que ve d'un costat i d'un altre. Exemple: Cal tenir por a baixar-se del tramvia i de l'autobús, perquè és perillós, i mai ha de fer-se fora de la parada reglamentària.
Si el dia d´abans del cumpleanys de la Paula, amb totes les ganes que tinc per veure-us, prefereixo per evitar un conflicte amb la vostra mare i una situació molt incomoda amb la Paula, deixar-li un regal del seu cumple al cole i no viure una situació desagradable i perillosa per tot el que pot arribar a inventar-se la vostra mare, no és per una qüestió de covardia, es una qüestió de prudència i de seny, i si penseu que això és un acte de covardia és perquè no us han explicat bé el significat d’aquesta paraula.
És molt habitual que les persones que són violentes i agressives acusin els altres de covards quan no entren a les seves provocacions, i a més pretenen convènçer als del seu voltant de que les seves provocacions son fonamentades i el que no s´adonen és que us poden estar ensenyant també a ser agressius i violents a vosaltres.
Fugiu sempre que podeu de la violència i les provocacions, no seguiu el joc d´aquestes persones i viureu molt més tranquils i en pau, no heu de deixar-vos intimidar però intenteu, si és possible, sempre dialogar, raonar i fer servir el civisme per sortir d´una confrontació, encara que us tildin de covards.
Estimats fills, us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar, com m´agradaria tindre aquestes paraules amb vosaltres, xerrant tranquil·lamentnt al sofà o a qualsevol lloc, conversar entre un pare i els seus fills, potser és un somni, però és el mes desitjo al món.
És molt difícil fer-vos veure e inclús fer-vos arribar la meva opinió i la de molta gent que opina el mateix que jo respecte a la forma adequada de com veiem les coses i com creiem que s´han de fer. Certament hi han coses molt preocupants que hauríeu de saber, i tal i com us parlava ahir, en aquest cas és important que coneixeu la gran diferència de ser un covard a ser prudent.
Podríem entendre que valent és la persona que encara que no arribi a final de més i degui diners al cole o al bàsquet dels seus fills vagi humilment a dir que ja pagarà quan pugi i a poc a poc s´en vagi fent carreg i no s´amagui o s´en vagi a viure a un altra ciutat deixant a pagar una gran quantitat de deutes.
Podríem entendre que quan ens equivoquem, saber reconèixer els nostres errors també és ser valents, en lloc de carregar sempre les culpes al reste del món, això sí que és de covards.
El valor és superar el temor per poder fer les coses correctes, no importa si són difícils o arriscades, tindre valor pot significar inclús enfrontar-se a perills físics, però també pot significar mantenir-e ferm en els principis i les creences que considerem correctes i pendre decisions encara que siguin molt difícils, com parar el regim de visites i deixar de veure´us.
És necessari tenir por al veritable perill, per evitar-ho, per guardar-se d'ell. Aquesta por al veritable perill es diu "prudència". Exemple: creuar el carrer per on no hi ha guàrdies ni parades reglamentàries, és perillós. Per tant, un nen o una nena ha de tenir por a aquest perill (ha de ser prudent), i no creuar sense observar les adreces dels cotxes. Mai es creua un carrer atabaladament, sense mirar el que ve d'un costat i d'un altre. Exemple: Cal tenir por a baixar-se del tramvia i de l'autobús, perquè és perillós, i mai ha de fer-se fora de la parada reglamentària.
Si el dia d´abans del cumpleanys de la Paula, amb totes les ganes que tinc per veure-us, prefereixo per evitar un conflicte amb la vostra mare i una situació molt incomoda amb la Paula, deixar-li un regal del seu cumple al cole i no viure una situació desagradable i perillosa per tot el que pot arribar a inventar-se la vostra mare, no és per una qüestió de covardia, es una qüestió de prudència i de seny, i si penseu que això és un acte de covardia és perquè no us han explicat bé el significat d’aquesta paraula.
És molt habitual que les persones que són violentes i agressives acusin els altres de covards quan no entren a les seves provocacions, i a més pretenen convènçer als del seu voltant de que les seves provocacions son fonamentades i el que no s´adonen és que us poden estar ensenyant també a ser agressius i violents a vosaltres.
Fugiu sempre que podeu de la violència i les provocacions, no seguiu el joc d´aquestes persones i viureu molt més tranquils i en pau, no heu de deixar-vos intimidar però intenteu, si és possible, sempre dialogar, raonar i fer servir el civisme per sortir d´una confrontació, encara que us tildin de covards.
Estimats fills, us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar, com m´agradaria tindre aquestes paraules amb vosaltres, xerrant tranquil·lamentnt al sofà o a qualsevol lloc, conversar entre un pare i els seus fills, potser és un somni, però és el mes desitjo al món.