Once mesos fa avui desde que vaig decidir parar el règim de visites.
Once mesos sense poder estar amb vosaltres, esperant que un jutjat ens ajudi en aquesta greu situació.
Once mesos he trigat en poder dir-vos que hi ha data per l' esperança.
Això no és una festa, ni per llançar cohets però és un principi. El que es segur és que no pot haver-hi un final sinó ni ha un principi i això només es un començament, a el que sigui, que serà millor que el que hi havia abans o el que hi ha ara.
Amb l' energia suficient us puc dir que s' ha transformat el blog d' un comptador de dies que transcurrien sense vosaltres a un comptador de dies que faltan per l' inici de l' esperança.
Jo seguiré fidel al meu positivisme i al meu desitj incommensurable d' estar junts un altre vegada perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.