Estimats Paula i Enric:
Com diria l' Arale, un dia més a la vila del Pingüí.
Hi han persones que consideran la rutina com una cosa negativa. Jo personalment discrepo d' aquesta idea. En un mon de bojos on hi han realment penúries a molts indrets del planeta, gaudir d' una rutina on cada dia menjo, on cada dia puc anar a treballar, quan tinc una excelent relació de parella, quan gaudeixo del Brother, dels yayos i la tieta al menys una vegada per setmana, on vaig alternant quedades amb família i amics....
Per mi és una vida fantàstica. És cert que sempre podem demanar més coses o millors, viatges, coses materials; un cotxe nou, un pis més gran o una casa, etc. Però en l' essencial la meva vida és completa.
Només la vostra absència en aquesta rutina l' enfosqueix.
Al començament de la nostre separació fa gairebé sis anys, vaig pensar que si vosaltres gaudieu d' una vida equilibrada, sense excessius canvis i amb una relació cordial entre els pares amb alguns dies entre setmana i compartint els cap de setmana ens aniria be.
Amb el desconeixement del que ens depararia el futur el temps m' ha demostrat moltes coses i m' adono sobretot que per ingenuïtat la bona fe no és suficient quan és signa un acord, i s' acaba depenent de la voluntat de l' altre persona. No vull seguir per aquest camí perquè m' encenc.
A la fi el més important és que no ha sigut suficient el temps que hem passat junt i m' hagués agradat i m' agradaria passar molt més temps amb vosaltres, gaudir cada dia de les vostres vides, en les coses bones i en les que no ho son tant. I poguer incloure-us en una meravellosa rutina al vostre costat, sense oblidar-me mai que teniu una mare que també ha de ser-hi. Nosaltres no exclouem a ningú.
Perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.