Estimats Enric i Paula;
Segurament quan som petits tenim una percepció de quí i com són els nostres pares i possiblement amb una gran tendencia a ser magnificades. Som persones normals que indubtablement us estimam moltíssim i que s´esforçen (alguns més que uns altres) en ensenyar-vos, educar-vos i fer-vos persones responsables, amb valors i en donar-vos les eines que us facilitin el vostre futur.
Preocupant-nos sempre de la vostra salut i la vostre felicitat.
No som éssers superiors, també ens equivoquem i rectifquem i ens tornem a equivocar i tornem a rectificar. No neixem sent pares, ni ens donen cap curs de com fer-ho, ho fem amb tota la voluntat i tota la nostra estimació.
Sento que us veieu en mig d´un conflicte que res té a veure amb tota la meva voluntat de estar amb vosaltres i ser partícep d´aquestes responsabilitats. Però la vostre pau, la vostra tranquilitat i l´allunyania de constants provocacions i discussions era i és prioritari a cap altre cosa.
Penso que quan s´estima algú no se li desitja tot això que hem viscut, ni se li genera cap tipus de malestar o angúnia en benefici propi, per aconseguir que sé jo.
De qualsevol de les maneres us demano perdó i alhora paciència. Encara que potser no ho creieu, m´esforço en fer les coses bé i tornar a estar amb vosaltres.
Evidentment que sé que no és el mateix poder gaudir de vosaltres i partipar en la vostre vida, que és el que m´agradaria, però desde les meves limitades opcions, encara que sigui desde aquest trist blog intento mostrar-vos els meus sentiments i la meva forma de pensar. Amb la confiança de que si algún dia el lleguiu us puguin servir.
Segurament quan som petits tenim una percepció de quí i com són els nostres pares i possiblement amb una gran tendencia a ser magnificades. Som persones normals que indubtablement us estimam moltíssim i que s´esforçen (alguns més que uns altres) en ensenyar-vos, educar-vos i fer-vos persones responsables, amb valors i en donar-vos les eines que us facilitin el vostre futur.
Preocupant-nos sempre de la vostra salut i la vostre felicitat.
No som éssers superiors, també ens equivoquem i rectifquem i ens tornem a equivocar i tornem a rectificar. No neixem sent pares, ni ens donen cap curs de com fer-ho, ho fem amb tota la voluntat i tota la nostra estimació.
Sento que us veieu en mig d´un conflicte que res té a veure amb tota la meva voluntat de estar amb vosaltres i ser partícep d´aquestes responsabilitats. Però la vostre pau, la vostra tranquilitat i l´allunyania de constants provocacions i discussions era i és prioritari a cap altre cosa.
Penso que quan s´estima algú no se li desitja tot això que hem viscut, ni se li genera cap tipus de malestar o angúnia en benefici propi, per aconseguir que sé jo.
De qualsevol de les maneres us demano perdó i alhora paciència. Encara que potser no ho creieu, m´esforço en fer les coses bé i tornar a estar amb vosaltres.
Evidentment que sé que no és el mateix poder gaudir de vosaltres i partipar en la vostre vida, que és el que m´agradaria, però desde les meves limitades opcions, encara que sigui desde aquest trist blog intento mostrar-vos els meus sentiments i la meva forma de pensar. Amb la confiança de que si algún dia el lleguiu us puguin servir.
Desitjo que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un bon dia i fins demà.