Estimats fills:
Avui m' han ingressat la nòmina i ja he pogut passar els diners a la vostre mare, diners que son per vosaltres i que per primera vegada en cinc anys he fet amb retard.
Aquests assumptes son coses entre els pares però ja que us fan creure que hem desentén de les meves responsabilitats cap a vosaltres he cregut convenient explicar-vos.
En relació a la teva preocupació Enric pels pagaments i les conseqüències que això te, volia recordar-vos el que nosaltres hem intentat ensenyar-vos tantes vegades en relació a ser estalviadors, a que els diners a alguns els hi costa molt a guanyar i no cauen del cel i que no podem i devem comprar tot el que volem.
No es mes feliç el que mes te sinó el que menys necessita, i el que no podem fer es gastar i viure per sobre de les nostres possibilitats.
Desitjo que esteu be, us envio molts petons i abraçades i us deixo amb aquesta fabula molt educativa.
Avui m' han ingressat la nòmina i ja he pogut passar els diners a la vostre mare, diners que son per vosaltres i que per primera vegada en cinc anys he fet amb retard.
Aquests assumptes son coses entre els pares però ja que us fan creure que hem desentén de les meves responsabilitats cap a vosaltres he cregut convenient explicar-vos.
En relació a la teva preocupació Enric pels pagaments i les conseqüències que això te, volia recordar-vos el que nosaltres hem intentat ensenyar-vos tantes vegades en relació a ser estalviadors, a que els diners a alguns els hi costa molt a guanyar i no cauen del cel i que no podem i devem comprar tot el que volem.
No es mes feliç el que mes te sinó el que menys necessita, i el que no podem fer es gastar i viure per sobre de les nostres possibilitats.
Desitjo que esteu be, us envio molts petons i abraçades i us deixo amb aquesta fabula molt educativa.
LA CIGALA I LA FORMIGA
Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.
Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.