Hola Enric i Paula:
Des-de fa mes d´un mes que no estem junts, que no ens hem vist, ni tan sols se res de vosaltres, i l´únic contacte Enric que he tingut es molt desagradable, ni una trucada, ni un whatsap, ni un mail, que mostri una mica de preocupació per el vostre pare i per la vostre altre família, ja hem sembla be que sigueu feliços, però m'entristeix que podeu oblidar-nos i oblidar els molts bons moments que hem passat junts.
Ja se que ens vau dir que no volíeu estar amb nosaltres, però potser no ens vam portar tant malament per no merèixer cap senyal vostre, no vull buscar culpables del perquè succeeix això, en el fons dels vostres corazoncitos i encara que quedi només per vosaltres tinc el ple convenciment que ens estimeu i en alguns moments ens ho hem passat be, perdó, en molts moments ens ho hem passat molt be, hem anat de masies, hem anat a parcs aquàtics, hem anat a la platja, amb bici, hem anat a la muntanya, a Berga al Càmping, a un motel a Manresa, hem passat moltíssimes tardes a molts llocs jugant a futbol, a Basquet, a Ping Pong, hem quedat amb amics, amb família, hem celebrat aniversaris, hem fet un vídeo amb ball per el tete Julio, han sigut gairebé cinc anys, fent un munt de coses, on moltíssima gent ha participat de diferents maneres, sobretot per fer-vos feliços, i sincerament hem costa de creure i si vosaltres esteu llegint això, amb el cor a la mà, que no podeu reconèixer que us ho heu passat molt be en moltíssimes ocasions amb nosaltres, per ser ara tan desagradable i de malas maneres.
A mi no hem fa mal saber que quan no esteu o quan no haviau estat amb nosaltres us ho passeu be i sigueu feliços, es que desitjo i el que desitjat sempre, però el que si hem fa mal es que després de tants anys no podeu reconèixer que amb nosaltres també heu sigut feliços.
Amb això no us vull recriminar res, vosaltres sou nens i son momens difícils d' entendre i d' explicar-vos ,el que mes desitjo al mon es poder estar amb vosaltres i que algun dia ho entengueu.
Tal i com m´has demanat Enric et treure com amic del blog, el dia que vulguis sempre ho pots tornar a ser, encara que es trist que no vulguis ser amic d´un blog que està fet per tu i per la teva germana, però això es el que tu has decidit i ho respecto.
Us envio moltíssimes abraçades i petons.
Des-de fa mes d´un mes que no estem junts, que no ens hem vist, ni tan sols se res de vosaltres, i l´únic contacte Enric que he tingut es molt desagradable, ni una trucada, ni un whatsap, ni un mail, que mostri una mica de preocupació per el vostre pare i per la vostre altre família, ja hem sembla be que sigueu feliços, però m'entristeix que podeu oblidar-nos i oblidar els molts bons moments que hem passat junts.
Ja se que ens vau dir que no volíeu estar amb nosaltres, però potser no ens vam portar tant malament per no merèixer cap senyal vostre, no vull buscar culpables del perquè succeeix això, en el fons dels vostres corazoncitos i encara que quedi només per vosaltres tinc el ple convenciment que ens estimeu i en alguns moments ens ho hem passat be, perdó, en molts moments ens ho hem passat molt be, hem anat de masies, hem anat a parcs aquàtics, hem anat a la platja, amb bici, hem anat a la muntanya, a Berga al Càmping, a un motel a Manresa, hem passat moltíssimes tardes a molts llocs jugant a futbol, a Basquet, a Ping Pong, hem quedat amb amics, amb família, hem celebrat aniversaris, hem fet un vídeo amb ball per el tete Julio, han sigut gairebé cinc anys, fent un munt de coses, on moltíssima gent ha participat de diferents maneres, sobretot per fer-vos feliços, i sincerament hem costa de creure i si vosaltres esteu llegint això, amb el cor a la mà, que no podeu reconèixer que us ho heu passat molt be en moltíssimes ocasions amb nosaltres, per ser ara tan desagradable i de malas maneres.
A mi no hem fa mal saber que quan no esteu o quan no haviau estat amb nosaltres us ho passeu be i sigueu feliços, es que desitjo i el que desitjat sempre, però el que si hem fa mal es que després de tants anys no podeu reconèixer que amb nosaltres també heu sigut feliços.
Amb això no us vull recriminar res, vosaltres sou nens i son momens difícils d' entendre i d' explicar-vos ,el que mes desitjo al mon es poder estar amb vosaltres i que algun dia ho entengueu.
Tal i com m´has demanat Enric et treure com amic del blog, el dia que vulguis sempre ho pots tornar a ser, encara que es trist que no vulguis ser amic d´un blog que està fet per tu i per la teva germana, però això es el que tu has decidit i ho respecto.
Us envio moltíssimes abraçades i petons.