Estimats Paula i Enric:
Qué difícil és fer-se gran.
La vostra yaya Maruja que farà vuitanta anys el 25 de febrer està molt castigada, està patint de l' esquena i ho està passant molt malament.
Ja no és ella només, també la tieta i el yayo estan grans i quan no és una cosa és un altre. Com us he dit abans l´edat no perdona. Ja a mi que tinc la meitat d´edat i de vegades hem sento molt cansat. El meu cos nota els cambis del temps, els genolls i l´esquena hem recordan que no puc fer gaires excesos.
A tot això s´ha de sumar el desgast que donan els problemes que hi surgeixen a la vida, i aquesta situació que estem visquem amb vosaltres també els amoina i també merma la seva capaçitat física.
A mi hem preocupa la nostre situació i s´hem fa molt difícil pensar quan de temps trigarem en tornar a veure' ns, en el millor dels casos potser son mesos o anys, molt de temps per esperar-vos, anys que potser els yayos no tindran i dels que vosaltres no en podreu gaudir.
Aquest any li faren una gran festa per aquests vuitanta anys i sería meravellós que vosaltres hi poguessiu ser. Jo ho intentaré però no hi puc contar amb el seny i la voluntat de la vostre mare en que hi sigueu partíceps. Com aquest moment no hi hauran gaires més del que podreu recordar amb els vostres yayos, aixì si llegiu això al menys us agrairía que us ho penseu i ho tingueu en compte.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
La vostra yaya Maruja que farà vuitanta anys el 25 de febrer està molt castigada, està patint de l' esquena i ho està passant molt malament.
Ja no és ella només, també la tieta i el yayo estan grans i quan no és una cosa és un altre. Com us he dit abans l´edat no perdona. Ja a mi que tinc la meitat d´edat i de vegades hem sento molt cansat. El meu cos nota els cambis del temps, els genolls i l´esquena hem recordan que no puc fer gaires excesos.
A tot això s´ha de sumar el desgast que donan els problemes que hi surgeixen a la vida, i aquesta situació que estem visquem amb vosaltres també els amoina i també merma la seva capaçitat física.
A mi hem preocupa la nostre situació i s´hem fa molt difícil pensar quan de temps trigarem en tornar a veure' ns, en el millor dels casos potser son mesos o anys, molt de temps per esperar-vos, anys que potser els yayos no tindran i dels que vosaltres no en podreu gaudir.
Aquest any li faren una gran festa per aquests vuitanta anys i sería meravellós que vosaltres hi poguessiu ser. Jo ho intentaré però no hi puc contar amb el seny i la voluntat de la vostre mare en que hi sigueu partíceps. Com aquest moment no hi hauran gaires més del que podreu recordar amb els vostres yayos, aixì si llegiu això al menys us agrairía que us ho penseu i ho tingueu en compte.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.