Com us vaig explicar ahir, ahir per la nit van fer el sopar de l' empresa i hem vaig anar a dormir una mica bastant tard i avui tocava treballar.
Tal i com us he dit moltes vegades hi han moments per aprofitar i gaudir de les ocasions que es presentan. Sortir i trasnochar un dia per passar una bona estona amb els companys de feina que ens reunim una vegada al any, crec que és permisible i molt saludable.
Això si, el que val per sortir ha de valer per continuar amb les seves responsabilitats al dia següent i avui he de continuar al màxim al treball i si estic rebentat no hem puc queixar ni excusar-me.
A mida que ens anem fent grans el cos ja sap si al dia següent valdrà o no, i jo amb quaranta i escaix, ja no hem be de gust sortir habitualment fins molt tard per no tindre aquest cansament al endemà.
Cadascú ha de trobar el equilibri entre passar s' ho be i ser feliç, a la vegada que no haver de patir gaire per aconseguir-ho.
Hi havien moltes persones que coneixeu i que també us estiman, que coneixen la nostre situació i que em van preguntar per vosaltres, desitjant que tot es solucioni ràpid. Però que entenen que aquesta separació temporal és necessària.
I molt cansat i feliç us dic amb el cor a la mà que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.