Que be que senta començar la setmana amb un bon estat d' ànim.
Qualsevol cosa ens pot pujar o baixar l' ànim i ahir amb un gran dia va culminar amb un apoteòsic partit entre dos eterns rivals. Crec que podria haver guanyat qualsevol, la sort amb petits detalls va caure a favor del Barça. Ni els dies més bons ens poden fer creure que som els millors ni els dies mes dolent ens poden fer creure que som els mes dolents. El Madrid va fer un bon partit, tot i això va acabant perdent, per sobre del resultat els madridistes és poden sentir be amb el joc que va fer ahir el seu equip. Encara queda molta lliga per davant i tant tots dos, juntament amb l' Atletico son seriosos candidats a guanyar la lliga.
L' esport te moltes similituds amb la vida. Tinguis un dia bo o un dia dolent al dia següent és un altre dia i petites coses poden donar la volta al que va ocórrer al dia anterior.
En canvi segons la meva opinió la gran diferencia és la finalitat que representa l' esport professional, on de molts competidors acaben perdent tots menys un. Acabar segon, tercer, o quart és un demerit per els mes competitius i només serveix quedar primer.
A la vida no és només una qüestió d' arribar, sinó de la manera que arribas i l' importància en el camí per aconseguir-ho.
Donar el millor de nosaltres mateixos en qualsevol tasca sense perdre de vista la nostre felicitat, és més important que ser el primer en qualsevol cosa, sense perdre una mica el sentit de la competivitat.
Jo hem començo a trobar millor i a aprendre a donar el millor de mi mateix, sense exigir-me l' obligació d' obtindre bons resultats. Si m' esforço molt i faig tot el que puc m' he de donar per satisfet.
Estimats Enric i Paula us continu-ho recordant que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar