Estimats Paula i Enric;
Ja sento parlar de Sant Joan i la revetlla i no puc evitar pensar en vosaltres i tot el que ens estem perdent. No tant per la festa en sí, com el fet de no poder estar junts.
Avui mirava que porto més de 1.200 posts escrivint-vos, es a dir més de 1.200 dies que no he pogut estar amb vosaltres i que he de recòrrer al blog amb l´esperança que no perdeu el contacte en la nostra relació, encara que sigui a distancia i només en una direcció.
No entraré de nou a una primera part de la forma en que ens podem sentir enganyats, però si us he de dir en la segona part que recordeu sempre, i que ningú us faci dubtar ni un segón què:
Us estimo moltíiiiiiissim i que us trobo moltíiiiiissim a faltar.
Desitjo de tot cor que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envío infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un magnífic día i fins demà.