Estimats Paula i Enric;
En moltes ocasions em parlat del TDAH i de la meva opinió al respecte.
Sempre he pensat que és una tema molt seriós. Que no és una una enfermetat en la majoria de casos i per tant mai no s´ha de tractar com una malaltia, així que per això no us he tractat com malalts.
De fet sempre he pensat i ho continuo fent, que es un gran error fer-ho.
Però podriem estar d´acord en que sí que és un trastorn, que és una cosa molt diferent.
Evidentment hi han transtors, que en el cas de que siguin greus es poden considerar enfermetats.
Un transtorn de l´alimentació en sí no ha d´arribar a ser una enfermetat i pot tenir un tipus de tractament i unes solucions normals. Completament diferent és si arriba a ser una persona bulímica o anoréxica que necessitarà uns molt diferents.
Doncs igual passa amb els transtors com el TDAH. l´actitut tant vostre com els que us envolten és fonamental. I segons la meva opinió passa per la comprensió de la situació, però sense deixar de limitar les vostres capaçitats, buscant la vostra motivació i reconduint les vostres energies en aspectes més pedagògics.
Us faig arribar aquest video en aquest sentit que m´ha agradat molt.
És evident que vosaltres heu viscut i esteu visquent uns conflictes emocionals que no ajuden en res, però és que aquests conflictes no ajuden a cap nen, tingui TDAH o no el tingui a desonvolupar-se amb normalitat.
Per molt difícil que ens ha sigut passar aquests últims tres anys, crec que amb aquest sacrifici heu pogut viure una vida sense conflictes constants (com a mínim amb mí) i desitjo que us hagi ajudat en una certa estabilitat emocional. En tot cas, ja sabeu que passi el que passi, sempre estaré per ajudar-vos perquè us estimo moltíssim i us estarè esperant amb els braços oberts, perquè recordeu també sempre que us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic día i fins demà.