Estimats Paula i Enric;
Aquest matí tenia previst anar a primera hora al taller, a veure com està el cotxe, perquè té trencat el colector d´escapament i la setmana passada vaig trobar un ben de preu a una deixaderia d´aqui a prop, que li portaven directament al Sebas. Pensava que em passaria mig matí al taller per veure si anava bé i que calia més per acabar la reparació, però encara que tenien la peça, m´havien demanat les juntes noves i encara no les tenien, així que encara tenim per un parell més de dies.
Però mentres pujava m´ha trucat l´Araceli per convidar-me a dinar i celebrar el seu cumple i com al final no podia solucionar lo del cotxe, he agafat la moto i he pujat tot el matí amb ella.
No em fet res especial. Anar a passejar fins Abat Marcet que hi havia una botiga que volia mirar, bastant a prop del vostre cole i després dinar junts.
Ha fet un dels seus invents, que a mi sempre m´agraden. Dorada amb salsa de mostassa amb mel, amb unes bledes ecológiques saltejades amb all i xampinyons. Que estava boníssim.
No és pel menjar, ni pel que fem quan estem junts, només el fet de veure´ns i passar una estona junts ja ens omple i ens dona uns bons moments d´estimació. Potser us sembla una mica "ñona" aquestes paraules però és així.
Després per la tarda a currar i cap a casa.
Quan he arribat, he començat a escriure al blog per anar adelantant abans de sopar.
Mentres sopàvem(jo encara segueixo amb menjar tou i m´he press una crema de carbaçò i un iogourt) estava escoltant el Barça per la radio en una orella i veient "The lost" a la tele. Capítol tras capítol ja anem per la cinquena temporada. Tothom ens ha dit que acaba malament però de moment és molt bona.
Tanmateix ha acabat el partit que nosaltres també acabàvem de sopar i després de recollir i fregar els plats ens hem enganxat a un altre capítol de "Pulsaciones" que és la serie que veiem els dimarts.
Estava tant cansat que l´hem acabat de veure a la tele de l´habitació, que per les nits amb el temporitzador també ens serveix per dormir sentint-la de fons.
Quan de sobte s´ha m´ha encés un llum!!!
Una alerta al cap!!! No havia acabat d´escriure-us???
Entre el meu conscient i el subconscient han tingut un moment de reflexió, fins que en un minut s´han posat d´acord. No l´havia escrit!!! 😭😭😭
I ala, un altre vegada al sofà.
Ha sigut com els dibuixos animats que els hi passen com un llampec pel cap el que m´ha fet reaccionar.
M´ha recordat molt a quan ereu nedons i us sentia plorar, tossir o qualsevol soroll que em semblés extrany i totalment dormit em venia aquest flash que em despertava i em deixava alerta amb l´oide pendent de que vosaltres, que estàveu a un altre habitació, estiguèssiu bé.
És increible com jo, que igual passaria un terratrèmol fora al carrer i penso que no m´enteraria per com dormo de profundament, era capaç de despertar-me a l´hora que fos i en qualsevol moment al mínim soroll vostre.
No només em passa a mi, evidentement. Li passa a la majoria de pares i mares quan tenen els seus fills a càrreg. Entenc que deu ser com una responsabilitat que el cos adquereix per un instint paternal.
En tot cas a mi m´ha passat, i està clar que és la mateixa raó. Perquè encara que esteu lluny, encara que ja sigueu grans i encara que penseu que no em necessiteu, jo sí que us necessito a vosaltres, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
M´en torno al llit, a veure si no m´he desvetllat i puc dormir una estona.
Bona nit fills, que dormiu amb els àngelets i fins demà.
Ha fet un dels seus invents, que a mi sempre m´agraden. Dorada amb salsa de mostassa amb mel, amb unes bledes ecológiques saltejades amb all i xampinyons. Que estava boníssim.
No és pel menjar, ni pel que fem quan estem junts, només el fet de veure´ns i passar una estona junts ja ens omple i ens dona uns bons moments d´estimació. Potser us sembla una mica "ñona" aquestes paraules però és així.
Després per la tarda a currar i cap a casa.
Quan he arribat, he començat a escriure al blog per anar adelantant abans de sopar.
Mentres sopàvem(jo encara segueixo amb menjar tou i m´he press una crema de carbaçò i un iogourt) estava escoltant el Barça per la radio en una orella i veient "The lost" a la tele. Capítol tras capítol ja anem per la cinquena temporada. Tothom ens ha dit que acaba malament però de moment és molt bona.
Tanmateix ha acabat el partit que nosaltres també acabàvem de sopar i després de recollir i fregar els plats ens hem enganxat a un altre capítol de "Pulsaciones" que és la serie que veiem els dimarts.
Estava tant cansat que l´hem acabat de veure a la tele de l´habitació, que per les nits amb el temporitzador també ens serveix per dormir sentint-la de fons.
Quan de sobte s´ha m´ha encés un llum!!!
Una alerta al cap!!! No havia acabat d´escriure-us???
Entre el meu conscient i el subconscient han tingut un moment de reflexió, fins que en un minut s´han posat d´acord. No l´havia escrit!!! 😭😭😭
I ala, un altre vegada al sofà.
Ha sigut com els dibuixos animats que els hi passen com un llampec pel cap el que m´ha fet reaccionar.
M´ha recordat molt a quan ereu nedons i us sentia plorar, tossir o qualsevol soroll que em semblés extrany i totalment dormit em venia aquest flash que em despertava i em deixava alerta amb l´oide pendent de que vosaltres, que estàveu a un altre habitació, estiguèssiu bé.
És increible com jo, que igual passaria un terratrèmol fora al carrer i penso que no m´enteraria per com dormo de profundament, era capaç de despertar-me a l´hora que fos i en qualsevol moment al mínim soroll vostre.
No només em passa a mi, evidentement. Li passa a la majoria de pares i mares quan tenen els seus fills a càrreg. Entenc que deu ser com una responsabilitat que el cos adquereix per un instint paternal.
En tot cas a mi m´ha passat, i està clar que és la mateixa raó. Perquè encara que esteu lluny, encara que ja sigueu grans i encara que penseu que no em necessiteu, jo sí que us necessito a vosaltres, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
M´en torno al llit, a veure si no m´he desvetllat i puc dormir una estona.
Bona nit fills, que dormiu amb els àngelets i fins demà.