Estimats Paula i Enric;
Podria semblar que ahir estava una mica alterat i no és cert, indignat sí però alterat no.
Ja poques coses m´alteren per arribar a fer-me enfadar. M´agradin o no, ja m´he acostumat a acceptar les coses com venen i buscar sempre la part positiva.
Sense caure en la apatia, sense deixar de ser pro-actiu i recordant sempre per assolir qualsevol objectiu és necessari determinació, molt d´esforç i una bona actitud, No és fàcil assumir les decepcions i les frustracions que ens donen moltes situacions, però ens agradi o no, és part de la vida.
Es necessita temps i molta paciència per no defallir i aprendre a portar-ho sense un desgast mental que ens absorbeix totes les energies, però quan ho has passat e integrem aquesta mentalitat a la nostra personalitat, penso que ens fa més forts emocionalment.
Si pogués tornar enrere i pogués canviar alguna cosa per que la situació fos diferent, no sabria per on començar, perquè amb totes les dificultats que ens han posat i pensant en tot el que m´he pogut equivocar, crec que no seria suficient per tenir un final diferent.
Jo us he demanat perdó en varias ocasions pel que vosaltres creieu que em vaig equivocar. Vaig intentar tornar a fer-ho i buscar la manera de solucionar-ho parlant al Punt de Trobada, on us van recomanar que no entréssiu. Ja us explicaran algun dia el perquè.
En tot cas sempre intentaré reconciliar les nostres diferències i recordar-vos que us estimo moltíssim, us trobo moltíssim a faltar i us necessitaré sempre a la meva vida per ser completament feliç.
Desitjo de tot cor que al menys vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.