Hola Paula i Enric:
El cervell i el cor son els dos òrgans més importants del cos, sense un d' ells les persones no podríem viure. Quan els problemes ens afectan aquest òrgans també pateixen, son importants però febles, les persones busquen maneres per protegir-se, els fan durs per no sentir-se afecfats i que les situacions que es puguin trobar no els facin mal, però per un altre banda perden l' oportunitat de gaudir de moltes coses per aquesta por, es una manera de fer-ho per viure sense sentir-se afligit, però el cos es molt savi i per moltes corases que ens posem al cap o al cor, els sentiments segueixen estan dintre, el nostre jo sap que hi son i no ens permet amagar-los.
Això forma part de la personalitat i quan ens enganyem a nosaltres mateixos, quan no som sincers als nostra sentiments el cos ens ho fa pagar de moltes maneres.
La meva sugerencia es que obriu el cap i i el cor, que no us doni por mostrar els vostres sentiments, ningú us pot fer més mal que el que us fareu a vosaltres mateixos.
Jo intento sempre ser sincer i deixar lliure els meus sentiments, no hem dona cap vergonya reconèixer a las persones que estimo el meu afecte per ellas, encara que tingui el risc de que no hem corresponguin, no depèn de les altres persones que les estimi, depèn de mi i ningú hem prendrà mai aquesta llibertat.
Us estimo molt fills, fins al infinito i mes enllà.