Estimats fills:
Avui encara que ha sigut un dia de celebració i això deuria representar un dia de goig i alegria, sempre queda mermada quan vosaltres no hi sou.
Tinc moltes vegades al cap un pensament que només escriure-ho ja m' encongeix el cor i creieu-me si us dic que és molt trist dir això, però potser ja no tornem a estar junts més. Lluitaré amb tota la meva energia davant de la justícia per aconseguir-ho, però la energia no es infinita i arribat el moment si vosaltres no voleu estar amb mi i amb la justícia no soc capaç de trobar una solució a aquesta situació malauradament haurem de prendre diferents camins i tindre l' esperança que algun dia que sigueu més grans i us adoneu de com han sigut les coses i ja no us poguin enganyar més i decidiu tornar a reprendre la nostra relació, sereu benvinguts sempre i en qualsevol moment.
Passi el que passi sempre desitjarè el millor per vosaltres, no sé si seré capaç de mantindre anys aquest blog perquè te un desgast psicològic important i si en alguns moments del dia puc descansar la ment pensant en altres coses que no sigui en vosaltres, voler fer el blog cada dia no hem permet deixar de patir diàriament i no vull garantir-vos un fet que no sé si podré cumplir.
Negar-vos una relació normal amb el vostre pare encara que no us adoneu es molt negatiu per vosaltres i una irresponsabilitat de les persones que tenen eines per corregir-ho, però a més us priva de la relació amb tota una gran familia que us estima amb bojeria i un immens grup d' amics que també deixeu de veure i que us estimaran sempre.
Fagi el que fagi no dubteu que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.