Estimats fills:
Moltes vegades quan us escric us parlo de la vida i del que ens ensenya, la vida la te tothom, però no tothom la viu de la mateixa manera, hi ha moltes persones que viuen veritables drames.
Generalment nosaltres, per les circumstàncies que siguin sempre som responsables del que ens passa, perquè la vida està plena d' eleccions i és molt fàcil equivocar-se, és molt possible que una tarda us surti un imprevist i suspengueu un examen que teníeu l´endemà, que havent estudiat el dia d' abans l' hauríeu aprovat, però igual també és cert que si ja feia dies que ho sabíeu podíeu haver tingut temps per preparar-ho, sense saber-ho hauríeu triat malament i hauria portat unes conseqüències, en aquest cas negatives. A la vida sempre hi han tries que fer i totes tindran unes conseqüències que no són sempre previsibles.
L única elecció i de les poques que no som en cap cas responsables és la familia, és gràcies a ella per la que som al món, uns pares que s' estimen tenen un fill i ell al moment i per el fet de néixer crea una familia, i a més la fa com el nucli familiar. Un, dos, tres o deu, el conjunt dels fills fan un nucli familiar.
Resulta que els pares per ser pares també han hagut de néixer i cadascú d' ells ja pertanyia a un nucli familiar independent , els nuclis dels pares no es trenquen perquè ells sols hagin creat una nova familia, tot al contrari el que fan es incorporar un membre més i fent així que les seves arrels es facin cada vegada més grans.
Perquè la grandesa de la família és anar sumant persones, persones de la seva sang que rodejaran d' estimació i esperança, que els ajudaran i els ensenyaran el camí per fer front a les dificultats.
Sí, fills, la família és sobretot integradora, sempre serveix per sumar.
Vosaltres per desgràcia, encara que molt habitual, teniu uns pares, un nucli familiar que s' ha trencat , però la vostre no s' ha dissolt, s'ha separat, i les famílies dels vostres pares segueixen estant. Vosaltres a més teniu la sort de que els vostres pares han refet la seva vida i han incorporat cadascú una familia nova que també us estima, pertaneixènt ara a cuatre famílies i les seves arrels. Aquestes dues famílies noves, podran ser-hi sempre o no, però la inicial serà sempre.
Així que a la fi, si els vostres pares viuen separats més feliços i vosaltres sumeu dues famílies més, potser no va ser tanta desgràcia que ens separessim.
Després del nucli familiar que sou vosaltres, ve la familia dels pares i les sub-famílies, i per últim hi son els amics, aquests amics dels pares que estimen i han estimat durant molts anys, fent arrels profundes d' amistat i que sense ser-ho, ens sentim de la mateixa sang. Són un conjunt de persones molt importants i que cal tindre en compte.
La sang s' estima, tots som fills i ho sabem, els que són pares o mares a més ho fem amb un altre visió. És totalment inevitable.
El veritablement inexplicable i antinatural és que una família s´alegri i promogui que els seus fills no estimin a la reste de la seva família, negan-lis el seu dret a ser estimats.
Us poden fer creure que no us estimem, però no dubteu que teniu la vostre família, la vostre sub-família i els nostres amics esperant-vos.
Us estimo enormement i tinc moltes ganes de veureu-us.
Bona nit fills i fins demà.
Generalment nosaltres, per les circumstàncies que siguin sempre som responsables del que ens passa, perquè la vida està plena d' eleccions i és molt fàcil equivocar-se, és molt possible que una tarda us surti un imprevist i suspengueu un examen que teníeu l´endemà, que havent estudiat el dia d' abans l' hauríeu aprovat, però igual també és cert que si ja feia dies que ho sabíeu podíeu haver tingut temps per preparar-ho, sense saber-ho hauríeu triat malament i hauria portat unes conseqüències, en aquest cas negatives. A la vida sempre hi han tries que fer i totes tindran unes conseqüències que no són sempre previsibles.
L única elecció i de les poques que no som en cap cas responsables és la familia, és gràcies a ella per la que som al món, uns pares que s' estimen tenen un fill i ell al moment i per el fet de néixer crea una familia, i a més la fa com el nucli familiar. Un, dos, tres o deu, el conjunt dels fills fan un nucli familiar.
Resulta que els pares per ser pares també han hagut de néixer i cadascú d' ells ja pertanyia a un nucli familiar independent , els nuclis dels pares no es trenquen perquè ells sols hagin creat una nova familia, tot al contrari el que fan es incorporar un membre més i fent així que les seves arrels es facin cada vegada més grans.
Perquè la grandesa de la família és anar sumant persones, persones de la seva sang que rodejaran d' estimació i esperança, que els ajudaran i els ensenyaran el camí per fer front a les dificultats.
Sí, fills, la família és sobretot integradora, sempre serveix per sumar.
Vosaltres per desgràcia, encara que molt habitual, teniu uns pares, un nucli familiar que s' ha trencat , però la vostre no s' ha dissolt, s'ha separat, i les famílies dels vostres pares segueixen estant. Vosaltres a més teniu la sort de que els vostres pares han refet la seva vida i han incorporat cadascú una familia nova que també us estima, pertaneixènt ara a cuatre famílies i les seves arrels. Aquestes dues famílies noves, podran ser-hi sempre o no, però la inicial serà sempre.
Així que a la fi, si els vostres pares viuen separats més feliços i vosaltres sumeu dues famílies més, potser no va ser tanta desgràcia que ens separessim.
Després del nucli familiar que sou vosaltres, ve la familia dels pares i les sub-famílies, i per últim hi son els amics, aquests amics dels pares que estimen i han estimat durant molts anys, fent arrels profundes d' amistat i que sense ser-ho, ens sentim de la mateixa sang. Són un conjunt de persones molt importants i que cal tindre en compte.
La sang s' estima, tots som fills i ho sabem, els que són pares o mares a més ho fem amb un altre visió. És totalment inevitable.
El veritablement inexplicable i antinatural és que una família s´alegri i promogui que els seus fills no estimin a la reste de la seva família, negan-lis el seu dret a ser estimats.
Us poden fer creure que no us estimem, però no dubteu que teniu la vostre família, la vostre sub-família i els nostres amics esperant-vos.
Us estimo enormement i tinc moltes ganes de veureu-us.
Bona nit fills i fins demà.