Estimats Enric i Paula;
Ja sabeu que intento sempre ser una persona positiva i pro-activa, però el meu cap està en constant funcionament i no para de pensar. De vegades inclús es fa difícil canalitzar els pensamets i endressar-los per ordre d´importancia, arribant a un cert bloqueig mental.
Encara així, no em desespero, faig les coses seguint la rutina habitual fins que amb una mica de temps, paciència i també amb l´ajuda de certes persones que m´escolten i em fan reflexionar sobre aquests pensaments, ells mateixos és tornan a centrar.
Però de tants pensaments i només per probabilitat, sempre hi ha alguns que em venen al cap amb asiduitat com una veu que em va constantment insistint negativament.
Intento no fer cas i seguir fins que s´em passi, però no acaban desapareixent per complet. Pot passar un temps, però tornan a venir, una i un altre vegada, com un bucle molt pesat.
També és cert que el mateix pensament negatiu, quan torna ho fa amb menys virulència i em sembla que cada vegada amb menys intensitat.
Penso que a mida que anem asumim certes coses e inevitablement el temps s´encarrega de que les anem asumint, siguin positives o negatives. Va canviant la nostra forma de veure-les.
A la fi, igual que el positivisme està en la nostra ment, la part negativa també la creem nosaltres, només cal riure´s d´ella i enviar-la a fregir pastenagues i mantenir la nostra força interior intacte.
Si les coses tenen solució, no ens amoïnem perquè ja es resoldran i si no tenen solució, no ens amoïnem perquè no les podrem solucionar.
Segons la meva opinió, l´humor és un gran aliat per descomprimir un estat de bloqueig mental negatiu.
No sé si el meu sentit del humor us fa gracia o no, però a mí sí que em fa.
Carpe Diem fills.
Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.