Estimats Paula i Enric;
Imagino que la majoria de nens no es veuen involucrats o no es deurien veure, en les diferencias que hi han entre els pares. Vosaltres ja no sou tant nens i per desgràcia us heu vist inmersos de ple.
El que intento dir, és que sou vosaltres el que teniu la clau per obrir les portes, evidentement també per tancar-les, i no caldria preguntar-ho, però es necessari tancar-les?, no creieu que és bo per vosaltres tenir l ´oportunitat de fer un pas cap endavant?
Puc entendre (entre cometes) que tingueu dubtes, que tingueu malestar o que esteu enfadats, però no serà millor parlar-ne ?
El que tinc claríssim és que no fer-ho no ajuda a ningú.
Bé, ajuda a qui no vol que ens entenguem.
Però no acabo de comprendre que encara pogueu ser tant influenciables, per no ser capaços per vosaltres mateixos d´intentar resoldre aquestes diferencies? i donar la cara.
Jo penso que en teniu capaçitat d´això i de molt més, amb el prou sentit comú per seure i dialogar.
En tinc tota la confiaça en vosaltres i en la Mari i la Marta perquè us poguin transmetre aquest seny.
Desitjo de tot cor que demà en tinguem una oportunitat, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que tingueu un magnífic dia, que esteu bé i sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.