Estimats Enric i Paula;
Ahir vam passar un dia genial amb la family Molano-Pedrosa.
Pel matí, els adults ens vam aixecar d´horeta i vam anar a comprar el pa, diaris i un parell de garrafes d´aigua.
Estar a un poble perdut per anar a comprar qualsevol cosa és tota una odisea
Primer vam anar a un poble que estava a uns 4 quilómetres, però ens van dir que no en tenien??? i ens van indicar un altre més gran que estava a uns 18 quilómetres. Tot això amb carreteras ple de curves per aconseguir arribar a algun poble que tinguès alguna botiga d´alimentació.
Quan vam tornar les vostres cosines s´estavan aixecant i vam esmorçar tots plegats.
I estava clar, després tocava banyet a la piscina. Que a més és d´aigua salada i una zona de chorros dintre de l´aigua estil jacuzzi. Increible!!!
Tot el matí de remojo, jugant sobre tot amb la Carla. Mentres elles encara seguian a l´aigua jugant, el Pepe i jo vam encendre el foc de la barbacoa i fent de pinxe de cuina per la Carmen, que va fer una paella exquisita.
A més de que estava molt bona de sabor, la Mari havia portat un reportori d´ingredients que no es veia l´arros. Conill, pollastre, cloisses, musclos i gambes. Amb una amanida de enciams i tomàquets del hort del yayo Salva, vam dinar com reis.
Després d´un tros de meló de postre i el cafetó, era inevitable una petita migdiadeta, que a la fi no va ser tant petita de gairabé una hora.
Un altre café, una mica de mandra i cap a la piscina.
Es va tombar una mica d´aire i dintre de la piscina s´estava bé pero a la que treies una mica el cap, amb la sensació de l´aigua calenta es notava l´aire fred.
Jo vaig sortir una mica abans per fer una petita revisió al cotxe i dutxar-me tranquilament.
A mitja tarda vam berenar i vam anar a donar un passeig per el camp fins al poble del costat. Allà hi havia un altre masia amb molt de terreny, que tenia molts horts, de tomàquets i tot tipus de verdures, molts arbres frutals i també una granja de vaques.
Com ja recordareu, masia que van, vaques que troben.
Suposo que després de passar tot el any a la ciutat ens agrada veure als animals als ambients rurals.
Vam estar parlants amb els amos de la masia i venen carn, ous, fruites, verdures, inclús mel, i tot de collita propia.
Segur que el sabor és completament diferent al que es troba als supermercats.
Sense prese vam tornar per un altre camí, també de montanya però que anava directament a la casa que tenen llogada.
A dos quarts de deu ja hi erem i vam preparar el sopar.
Uns paraben taula, altres tallavan embutit, altres feien el pa torrat i d´altres treien les begudes i el meló. Aixì que en un plis, plas a les deu ja estaven sopant.
La Paula i la Carla van acabar més ràpid perquè volien veure Enredados que feien ahir a la nit a la tele, mentres nosatres ens ho preniem amb molta més calma.
A part de tot el que m´enrecordo sempre de vosaltres, sempre hi han moments que per algun motiu en especial em veniu al cap i ahir sopant us puc assegurar que hi ereu molt presents, però quan les vostres cosines s´en van anar a veure a la Rapuncel, encara més per tant com t´agradava a tú Paula, aquesta pel·licula i com us ho passarieu aqui tots dos.
Però encara no s´acaba aqui el dia,
Mentres nosaltres acabàvem, recolliem, feiem el café, etc. Vam esperar a que acabés la pel·licula per jugar tots plegats a un joc que li van regalar a la Carla el dimarts passat pel seu cumple. Els dels bloques apilables.
No sé si us enrecordeu però nosaltres també el tenim i haviem jugat alguna vegada.
Doncs amb tot això ens vam anar a dormir a les tantes.
Ells s´han quedat a gaudir tota la setmana i jo m´he vingut aquest matí a treballar. Encara que aniré pujant algun dia.
Ja sé que per molt que ho repeteixi no aconseguiré més del que puc aconseguir, però que gran sería que poguèssiu compartir alguns d´aquests moments amb nosaltres, perquè recordeu sempre que us estimem molt i us trobem moltíssim a faltar.
Desitjo que vosaltres també hagueu passat un magnífic cap de setmana i tingueu un expléndit dia.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.