Estimats fills;
Que gran és el món i alhora que petit perquè després resulti casualitat que em trobi molt a prop vostre.
Com intentan fer cada any, la familia Molano-Pedrosa ha llogat una masia rural per passar una setmaneta tots junts.
Jo no m´encarrego de res, ja que al final l´han de decidir entre ells i no sabia a on anàvem fins aquest matí. Si que m´havien dit el nom del poble, i em sonava però no tenia ni idea de on estava i tampoc se m´havia ocorregut buscar-ho.
I quina casualitat que està a uns vint quilómetres de Manresa.
Bé, quan dic que estic a prop vostre vull dir a prop de Sallent, a prop vostre no ho sé? Perquè vosaltres igual esteu a Cunit, a Terrassa o Guadalajara, no ho sé.
En tot cas, m´ha semblat molt trist que amb tot el que us estimo i us trobo a faltar, estar amb la nostra-vostra familia tan "a prop" i no poder gaudir-ne una estona, ni tan sols saber de vosaltres.
La desesperació, l´angoixa i la fustració està superada en un 80 % la major part del temps, e imagino que a mida que passi el temps anirà pujant el percentatge, però la tristessa interior de no poder estar amb vosaltres segur que no desapareixerà mai fins que no ho aconsegueixi.
Desitjo que allà on esteu, esteu bé i sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.
Desitjo que allà on esteu, esteu bé i sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.