Estimats Paula i Enric;
Desde que van començar les festes de Sant Fermín, aquest any és sent molt a parlar de la vigilància que han posat als carrers per l´incivisme, correr davant dels bous amb seny i sense fer tonteries que posin la vida propia i les dels demés en perrill. El control dels incívics que alteran l´ordre i orinen al carrer, etc.
El que sí que queda clar és que hi ha una atenció molt especial, als tocaments i les numeroses violacions que són especialment preocupants i que sembla que venen passant desde ja fa alguns anys.
És cert que molts joves, nois i noies és posen tremendament fins a les celles amb el alcohol i el que no és alcohol. Arribant a acabar totalment desorientats, borrachos i moltes vegades mig inconscients, amb el que en el millor dels casos poden acabant dormint la mona al carrer,
Però hem de ser conscients que en aquest estat, és fàcil que les persones malicioses i completament desconsiderades ens puguin fer pràcticament el que volen.
No cal dir que arribar a aquests límits és un risc enorme, per no dir un complet disbarat, però l´estat d´una noia, com vagi vestida o el que vulgui insinuar no justifica mai cap tipus l´agressió sexual.
No, és no.
No és interpretable, i sempre és cruel, ruin i fastigós fer servir la violéncia per no acceptar el propi desig.
És una qüestió de respecte entre persones i en aquest cas especialment a les dones.
Les persones no som de ningú, no pertanyem a cap altre.
En tots cas els hi podem deure el seu respecte i la seva estimació, però no pertenyim a ningú, igual que ningú ens pertany.
Vàlid per pares i fills o per amics i parelles. Inclús com és més evident empresari a treballor.
Ningú ens pot imposar amb violència les decissions que no volem pendre.
Al igual que la llibertat d´expressió, o el reste de llibertats, la llibertat a respectar quan una persona vol anar més lluny en una relació ha de ser respectada al moment.
I mai la persona que ha sigut víctima s´ha de veure culpable.
Desitjo que mai cap dels dos us trobeu en aquesta situació i per suposat tingueu tolerància cero, per aquest pensament maxiste i dictatorial.
Segurament és un post molt crític i en un tipus de blog que no sé si és l´adequat, però em produeix molta indignació.
Espero que esteu bé i sigueu feliços, us envío infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.